EXPRESIDENTS BEN POC HONORABLES

Llegeixo que s’ha creat un web per recollir felicitacions i per mostrar el suport a Jordi Pujol, que aquesta propera setmana celebrarà el seu 90è aniversari. L’expresident de la Generalitat viu enclaustrat d’ençà que el 25 de juliol del 2014 va confessar que durant dècades havia amagat diners a Andorra procedents d’una deixa del seu pare. Molt probablement, ell i qualsevol de nosaltres ens imaginàvem una jubilació molt diferent, més enllà de les simpaties que ens generés el personatge i la seva obra; però la realitat és que fins i tot costarà fer una valoració ponderada del seu llegat polític i institucional. En qualsevol cas, la iniciativa de felicitar Pujol apareix de forma simultània a l’escàndol d’un altre expresident, val a dir que amb un perfil i una trajectòria diametralment oposades. Més enllà de la complaença que vam poder sentir pel fet que una persona nascuda a Iznájar ocupés la Casa dels Canonges, José Montilla s’ha anat revelant com un personatge permanentment instal·lat en la mediocritat, incapaç de sobreviure sense dependre de la res publica. La seva trajectòria de més de quaranta anys d’institució en institució, com qui supera casellas en el joc de l’oca, ja era prou escandalosa, però el fitxatge per l’empresa Enagás, a la qual va afavorir mentre era ministre (recordi’s el projecte Castor) ha acabat de fer vessar el got. Encara més quan hem sabut que mantindrà algunes prerrogatives com a expresident.

I vet aquí que ja tenim dos expresidents de la Generalitat que han baixat del pedestal, dues persones incapaces de preservar la seva honorabilitat i la de la institució. El seu exemple també ens alliçona sobre la necessitat de no mitificar personatges que, més enllà de la façana, se’ns revelen com a ben poc honorables.