LA ‘BACHATA’ DE L’EMÈRIT

Algu­nes infor­ma­ci­ons asse­nya­len que el rei emèrit se’n podria anar a viure a la República Domi­ni­cana. Fugir, n’hauríem de dir. Una sor­tida de baixa estopa per a qui ano­me­na­ven timo­ner de la Tran­sició i àrbi­tre de la democràcia, per al màxim repre­sen­tant de l’Estat ador­nat amb pro­to­cols, reverències, audiències, uni­for­mes mili­tars, dis­cur­sos de llo­guer, tones i milers d’hores de premsa rosa, una gran cam­pec­hanía i altres sobi­ra­nes collo­na­des. Un espès domàs reial per ama­gar-hi al dar­rere les veri­ta­bles ambi­ci­ons per­so­nals del monarca, con­cen­tra­des a l’entre­cuix, la car­tera i la vida rega­lada. Davant d’aquesta burla, sorprèn que alguns par­tits encara per­din el temps pro­mo­vent comis­si­ons d’inves­ti­gació al Congrés dels Dipu­tats, quan el que hau­rien de fer és denun­ciar la llarga cor­rua de polítics, empre­sa­ris i simi­lars lle­pa­culs que han permès –i, qui sap si fomen­tat– el modus ope­randi de Joan Car­les I. Si els par­tits inde­pen­den­tis­tes cata­lans sen­ten tanta neces­si­tat de fer política en clau espa­nyola, almenys que la facin amb sen­tit de progrés i que ins­tin a pro­cla­mar la III República.