A fons
POLÍTICS I IBEX-35: ALIANÇA VITAL PER A ESPANYA
Ningú que avali el règim del 78, és a dir, la immensa majoria dels ciutadans de l’Estat espanyol, que voten formacions monàrquiques que viuen precisament del fet de ser una estructura d’aquest règim, té autoritat moral per escandalitzar-se per la corrupció institucionalitzada que representen les portes giratòries. El pas de la política als consells d’administració d’empreses de l’Ibex-35 amb sous indecents com a pagament pels favors prestats mentre el subjecte beneficiari de la corrupció era al poder és una peça essencial per sostenir un estat estructuralment corrupte com és l’espanyol. Unes regles del joc establertes amb la Transició i que cap partit que hagi tastat el poder no ha qüestionat. Ni a Espanya ni a Catalunya. Ni a la dreta ni a l’esquerra. De fet, la legislació avala les portes giratòries. De fet, el 6,6% dels membres dels consells d’administració de grans corporacions espanyoles són expolítics, la immensa majoria dels quals no tenen cap coneixement ni formació sobre la matèria sobre la qual han d’assessorar, però que han estat al capdavant de ministeris o càrrecs públics en què s’han pres decisions que han afavorit aquestes empreses. Corrupció amb tots els ets i uts, però legal.
Les portes giratòries han tornat a ser notícia perquè l’expresident de la Generalitat José Montilla ha fet un pas més per degradar la institució catalana acceptant la cadira de conseller d’Enagás, tot i haver estat ministre d’Indústria. Una empresa de l’Ibex que, per cert, té un 5% de les accions en mans del mateix Estat, i que pagarà a Montilla 160.000 euros anuals. I l’expresident socialista pretén mantenir l’oficina a la Diagonal amb els seus empleats, que costa cada any 399.000 euros als catalans i catalanes. Però aquí tampoc es poden fer grans escarafalls. Montilla mai no va donar a la presidència de la Generalitat cap altre valor que el d’una delegació de Madrid, una institució de segona línia que ha d’estar al servei de la causa d’Espanya. I Espanya depèn de la supervivència del règim del 78, una corporació d’interessos en què monarquia, partits polítics, poder judicial, policial i econòmic aixequen un mur de contenció contra qualsevol que pretengui desmuntar o posar en qüestió un sistema de vassallatge on les elits viuen de l’extracció de recursos de la societat. Les portes giratòries són necessàries per mantenir aquesta conjunció d’interessos que la Transició va blindar políticament i legalment.
A partir d’aquí, José Montilla no és l’únic èticament corrupte en aquesta branca del règim. De fet, només ha canviat de lloc de treball en aquesta gran corporació de la bandera. Felipe González (Gas Natural) i José María Aznar (Endesa), Rodrigo Rato (Telefónica, Santander), Ángel Acebes (Bankia, Iberdrola), Elena Salgado (Endesa), Josep Borrell (Abengoa), Luis de Guindos (Endesa), Miguel Boyer (CLH, Red Eléctrica), Rodolfo Martín Villa (Endesa), Nicolás Redondo (FCC), Josu Jon Imaz (Petronor)... I si mirem més enrere hi trobarem també representants de l’antiga CiU, d’ICV i, naturalment, del PSC i el PP català. I així una llista de fins a gairebé 200 expolítics que tenen en comú la voluntat expressa de viure del règim del 78 per sobre de qualsevol altre principi ètic, sabedors que la llei els empara i són aplaudits pels seus partits.
La llei espanyola que dona cobertura al sistema de portes giratòries no sembla que hagi de canviar. Podemos, abans d’arribar al poder, ho va intentar amb una proposta que incloïa penes de presó per als casos més greus. No va prosperar. Però a Catalunya sí que es poden fer les coses d’una altra manera, com a mínim pel que fa a la llei d’expresidents. Montilla es quedarà amb el sou d’Enagás i renunciarà al d’expresident, perquè és incompatible, però pretén que els catalans li continuïn pagant les bones vistes d’un despatx (el més car de tots els expresidents) a la Diagonal, on probablement desenvoluparà feines per a l’Ibex-35. ¿I si es canvia la llei de l’estatut dels expresidents de la Generalitat per tal que ningú no pugui degradar aquesta institució amb martingales com la que farà José Montilla?
