SETGE A AL-ASSAD

Els Estats Units anuncien que entra en vigor la “llei Cèsar”, que permet implantar una sèrie de sancions al president sirià, Baixar al-Assad, i als membres de la seva família. Aquesta maniobra dels nord-americans s’interpreta com una manera de pressionar el govern, que es troba en una situació de crisi financera després de pràcticament deu anys de guerra. És la sèrie de sancions més dura que ha imposat els Estats Units contra Síria.

Les noves restriccions econòmiques castiguen qualsevol companyia que vulgui fer negocis amb la família Al-Assad. Baixar és fill de Hafiz al-Assad, qui va governar el país amb mà de ferro fins a la seva mort. Hafiz, que va créixer en una modesta família de la minoria alauita, va pujar al poder després de liderar un cop d’estat el 1970, que un any després el portaria a la presidència. El Lleó de Damasc, com se l’anomenava, tenia ben lligat el futur de Síria, que es va convertir pràcticament en una república hereditària. L’havia de succeir el seu fill Bassel, però aquest va morir en un accident de trànsit i Baixar es va convertir en l’hereu, i va agafar les regnes del país l’any 2000. En un primer moment, la comunitat internacional va dipositar certa esperança en un mandatari que havia estudiat per ser oftalmòleg i que havia passat llargues temporades a Londres, on va conèixer la seva dona, Asma. La rebel·lió que va començar el 2011, però, va posar de manifest que era un digne successor del seu pare. La guerra de Síria ha provocat 400.000 morts i la meitat del país ha hagut de marxar de casa seva.

Aquesta pressió arriba en un moment en què el mandatari brega amb una crisi econòmica cada vegada més profunda i amb una devaluació de la seva moneda del 78%, segons dades del Banc Central de Síria. El descontentament entre la població siriana és creixent. De fet, aquesta darrera setmana hi ha hagut protestes a les zones controlades pel govern de la minoria drusa, que des de l’inici del conflicte havia donat suport a Al-Assad. Les noves restriccions poden provocar que el descontentament es vagi generalitzant en una població ja molt castigada després de tants anys de conflicte.

L’objectiu de Washington, a banda d’afeblir el règim sirià, és impedir que els seus enemics acèrrims –Rússia i l’Iran, que es van erigir en màxims aliats d’Al-Assad durant la guerra i encara continuen en territori sirià– puguin treure el màxim rèdit de la reconstrucció d’un país desfet, on la quarta part dels habitatges i la meitat de centres de salut i educatius estan destruïts. Els Estats Units entren de manera abrupta a Síria, volen posar fi al poder del mandatari però res fa preveure que hi hagi un full de ruta ni cap alternativa. Un futur incert per a un país que ja ha patit massa la ingerència dels actors internacionals.