SOLFERINO

La casu­a­li­tat ha vol­gut que l’endemà de Sant Joan m’hagi cai­gut a les mans el lli­bre Un sou­ve­nir a Sol­fe­rino. M’expli­caré. Era l’endemà de Sant Joan, però del 1859, quan l’empre­sari, empre­ne­dor, comer­ci­ant i escrip­tor suís Jean Henri Dunant va arri­bar a aquesta petita ciu­tat pie­mon­tesa, a  Sol­fe­rino. Quan encara Algèria estava ocu­pada per França, Dunant va crear una com­pa­nyia indus­trial i finan­cera espe­ci­a­lit­zada en el blat de moro. Però com que les auto­ri­tats colo­ni­als fran­ce­ses no li assig­na­ven unes ter­res ni una esco­mesa d’aigua, Dunant va deci­dir visi­tar direc­ta­ment l’empe­ra­dor de França, Napoleó III. L’empe­ra­dor llui­tava con­tra Àustria, en un racó del Pie­mont, a Itàlia. El quar­ter gene­ral estava situat a Sol­fe­rino, i en veure que no rebia res­posta, Dunant se n’hi va anar. S’hi aca­bava de lliu­rar una cru­enta bata­lla que va dei­xar 38.000 vícti­mes entre morts i ferits. Els més de 10.000 ferits esta­ven ago­nit­zant al camp de bata­lla, no rebien cap atenció. Dunant va pren­dre la ini­ci­a­tiva i va orga­nit­zar la població civil per assis­tir els sol­dats mal­fe­rits. Fal­tava de tot, però es va espa­vi­lar per suplir les man­can­ces. Quan va tor­nar a Gine­bra, Dunant va escriure aque­lla experiència en el lli­bre Un sou­ve­nir de Sol­fe­rino. Imprès el 1862 amb els seus diners, hi va des­criure la bata­lla, el cost econòmic i en vides i els poste­ri­ors esde­ve­ni­ments. I hi va desen­vo­lu­par la idea de la neces­si­tat de crear una orga­nit­zació neu­tral que proveís de l’atenció necessària els sol­dats mal­fe­rits. El lli­bre el va dis­tri­buir a molts dels líders polítics i mili­tars d’Europa i va començar a viat­jar per pro­mo­ci­o­nar les seves idees. El lli­bre va arri­bar a la Soci­e­tat pel Benes­tar Públic de Gine­bra, i el 17 de febrer del 1963 es va fun­dar el Comitè Inter­na­ci­o­nal de la Creu Roja. Un acte volun­tari és un acte que surt de la volun­tat. Surt de l’ànima, aquell prin­cipi vital que és la seu on s’allotja la intel·ligència i la sen­si­bi­li­tat. Per tant, els volun­ta­ris són els que es mouen per aju­dar l’altre, empe­sos per una consciència i una sen­si­bi­li­tat que els fa actuar per ate­nuar els pati­ments de l’altre. Ara més que mai, cal rei­vin­di­car el volun­ta­riat que Dunant va for­jar l’endemà de Sant Joan a Sol­fe­rino.