L’ESPERIT DE LA FESTA DEL LLIBRE

La periodista Carme Polo acaba de publicar (Viena Edicions, 2019) un llibre en què ressegueix els orígens de la diada de Sant Jordi. Com és prou sabut, la festivitat religiosa forma part de la tradició catòlica, i ja des del segle XV se celebrava a Barcelona una fira de roses, que també era coneguda com la Fira dels Enamorats. La fusió entre aquestes dues tradicions i el món del llibre es va produir a principis del segle passat. La iniciativa va sorgir de la Cambra Oficial del Llibre i, més concretament, del seu zelós vicepresident, Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià establert a Barcelona. La dictadura de Primo de Rivera, però, es va apropiar de la iniciativa i, a partir del 7 d’octubre del 1926, va instaurar “la festa anual del llibre espanyol en la perdurable data del natalici de l’immortal Cervantes”. La iniciativa va tenir, des de bon començament, una clara vocació de celebració teledirigida i d’adoctrinament oficial. En l’exposició dels motius, per donar-ne exemple, s’expressava la voluntat que la celebració contribuís a “perpetuar les concepcions del geni de la raça” i permetés “l’expansió de la llengua i l’ànima hispàniques per tal d’enaltir la pàtria i engrandir i enfortir els seus prestigis insuperats”. Malgrat la retòrica oficial, la diada només va arrelar al nostre país. A la major part de ciutats o regions es van acabar fent conferències o actes acadèmics sense gaire ressò popular. El franquisme va intentar apropiar-se novament de la diada, i el 1946, per exemple, va dedicar una missa “en sufragi als escriptors morts en defensa del Movimiento Nacional” al mateix temps que recuperava la prevalença del “llibre espanyol” i marginava sistemàticament les publicacions en català. Però la potència del sector editorial català i la voluntat de la ciutadania van fer que, a poc a poc, la diada adquirís la seva fesomia actual. En aquest cent anys de trajectòria, la data de celebració de la fira del llibre ha canviat en diverses ocasions, ja sigui per la voluntat dels governants, les pressions dels editors, les inclemències meteorològiques, la coincidència amb el Dilluns de Pasqua o el coronavirus. Però allò més rellevant ha estat la voluntat de la ciutadania de mantenir, per damunt de qualsevol circumstància, l’esperit de la festa.