PODER ABSOLUT

L’any 2008, Vladimir Putin no es va poder presentar a un tercer mandat. No ho va poder fer perquè les lleis no l’hi permetien. L’exagent del KGB, nascut a Sant Petersburg l’any 1952, va impulsar la candidatura de Dmitri Medvédev i ell es va convertir en primer ministre. Va ser un tàndem que va funcionar –tot i els intents de Medvédev d’introduir reformes que Putin no va acceptar– i un mandat a l’ombra. En el cicle electoral següent, es van intercanviar els papers. Aquesta vegada, Putin ha proposat al Parlament canviar la Constitució i ha obtingut un generós suport de la ciutadania russa: un 77,9% ha donat suport a les propostes del president. El plebiscit ha comptat amb un 65% de participació.

A la pràctica, Putin es podrà quedar al poder durant dos mandats (aquest i dos més) que el podrien portar a superar Ióssif Stalin, que s’hi va perpetuar durant tres dècades, o fins i tot podria superar Caterina la Gran, que va regnar durant trenta-quatre anys. Els més de vint anys en el poder i la possibilitat de poder allargar-lo fins al 2036 han provocat que fins i tot a la mateixa Rússia, es comenci a comparar Putin amb els tsars.

Amb aquests canvis constitucionals recentment aprovats, també s’ha virat cap a postulats més conservadors: es menciona la fe en Déu i s’especifica que el matrimoni és la unió entre un home i una dona. Putin va guanyar les primeres eleccions el març del 2000, i el 2004 va tornar a aconseguir la presidència russa, aquesta vegada amb un ampli suport popular. Durant aquests vuit anys, la castigada economia postsoviètica va millorar de manera notable. S’arrossegava una crisi profunda després de la caiguda del comunisme, i els russos van veure en Putin l’home que havia començat a aixecar un país que tot just feia unes dècades lluitava amb els EUA per aconseguir l’hegemonia mundial.

El plebiscit li dona força i continua demostrant que té un gran suport de la població: per a un sector important encara representa els valors de l’antiga URSS i per a d’altres és el salvador de l’economia. Tot i això, Putin entoma ara una nova crisi econòmica i sanitària, desencadenada per la covid-19, perquè Rússia ja és el tercer país del món amb més infectats. Aquesta serà interna i la més difícil de capejar.

El país fa anys que està immers en una recessió molt dura (les sancions econòmiques en són un dels motius), i la política exterior de Putin (per exemple, la intervenció en la guerra de Síria) també castiga les arques de l’estat. En una Rússia on les desigualtats socials creixen de manera exponencial –Moscou és una de les ciutats amb més multimilionaris del planeta–, Putin haurà de tornar a jugar la carta del nacionalisme i de l’enemic exterior. Castigar encara més la població sí que el podria portar a comparacions amb personatges del passat.