CORONES I TAURONS

Els Borbons estan de gira postcovid arreu de l’Estat. Es veu que han de netejar una mica la seva degradada imatge homenatjant les víctimes de la pandèmia. Es passegen sense mascareta, creient-se immunes al virus, com ho són davant la llei. Ells estan per sobre de nosaltres, que no ho veieu? Aviat vindran un altre cop a Barcelona, a recordar-nos que som poc més que un territori ocupat per una corona. Aleshores, tindrem una nova oportunitat de dir-los que no són benvinguts. L’enèsima simbòlica escridassada que cal continuar fent.

Malgrat que s’esforcen escenificant concòrdia, amb un fals somriure nerviós i tota la cort aduladora, saben que estan acabats. Ja poden donar llet i oli als pobres, que ningú entendrà el sou de les infantes, menys encara quan molts ERO no s’han cobrat, menys encara quan la cua dels bancs d’aliments no té final. Els xiulen arreu. Cada cop som més els que no els volem. A Catalunya, el 80% de la població ja és republicana.

La pantomima dels Premis Princesa d’Astúries ha topat aquí amb la dignitat de les infermeres, que hi renuncien. Elles reclamen un sou digne i una sanitat pública de qualitat. Volien material de protecció, no estatuetes de reconeixement. El treball per vocació en primera línia, com tants altres col·lectius que ho han donat tot aquests mesos de confinament, és republicà i solidari. El salari del corrupte emèrit destinat a imprevistos de la casa reial hauria de ser per a tots ells, no per a Elionor, per molt bé que parli el català.

I parlen d’exili a la República Dominicana quan és la jubilació daurada d’aquell que va ser triat per Franco per garantir la unitat d’Espanya. El mateix que portava milions a Suïssa, regal dels seus amics àrabs de la indústria de l’armament, la que empeny a fugir milers de refugiats que s’ofeguen al Mediterrani. L’exili de veritat és aquest, la misèria de no poder tornar a casa, el de sortir corrents perquè l’has perduda. Com també és exili el dels nostres a Bèlgica i Suïssa. Tota la resta de jocs de paraules no són més que voler amagar un personatge senil per salvar una institució rància i antidemocràtica. Ja ho deia premonitòriament en Valtonyc: els Borbons, als taurons. Tant de bo siguin als del Carib, per començar.