FISCALIES

El mes passat, parlava de la fiscalia del Tribunal Suprem, que entoma la investigació a Joan Carles I per l’AVE de la Meca que li ha passat anticorrupció. Aquesta setmana, els fiscals de la sala segona (la “sala del procés”) del Suprem volen entomar la competència per tenir la darrera paraula sobre els permisos de segon grau dels presos polítics catalans, en lloc de les audiències provincials, i ja han demanat que mentre això i la seva opinió que el segon grau aplicat és un tercer grau encobert no s’aclareixin en ferm, tots els permisos han de quedar suspesos. I qui dia passa, pena empeny. És l’avantsala de la seva decisió futura sobre el tercer grau. La jugada ha estat confusa, però si fa o no fa ha estat una centrada del jutge de vigilància penitenciària de Carme Forcadell al Suprem, i el Suprem ha passat la pilota a la seva fiscalia, que vol fer una forta rematada als presos i, de passada, un gol a les audiències provincials. Sense acritud, només justícia... O “l’esperit de venjança dels fiscals de la sala segona del TS”, com ha dit la Carme en una piulada. O “el dret penitenciari de l’enemic [...] en la seva voluntat de buscar venjança i escarment”, Jordi Turull dixit.

La fiscalia de delictes econòmics del Suprem agafa un guant que no sé si li agrada d’agafar ni si arribarà a bon port, i la fiscalia del procés vol els dos guants i fer marxa enrere de tot el que s’ha fet des dels altres estrats judicials. I hi ha una tercera fiscalia, la provincial, la inquisidora en paraules de Jordi Cuixart, que s’ha oposat de nou a permisos de sortida de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Raül Romeva perquè no han mostrat penediment ni enteniment (malgrat el nivell sociocultural i socioeconòmic de Romeva, segons el fiscal) i, en el cas de Cuixart, a més, perquè té “importants distorsions cognitives” en no assumir el delicte pel qual l’han condemnat i perquè no se li ha fet ni aplicat un programa de tractament, de reeducació, vaja. En un estat amb democràcia plena i ufana, la fiscalia provincial hauria hagut de rebre un segon i sever toc d’atenció de la jeràrquicament superior (segon, perquè ha reiterat arguments de fa uns mesos). Però, per contra, ressona el silenci. Fiscalies.