ANNEXIONS COLONIALS

És un dels conflictes més llargs i complexos de l’actualitat. Durant les darreres dècades ha provocat guerres, milers de morts i milions de refugiats. El conflicte obert entre israelians i palestins comporta una violència latent i cíclica que es mostra en diferents escenaris, com els bombardejos i atacs de l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza, el seu bloqueig –que ha convertit aquesta zona pràcticament en una presó a l’aire lliure– o l’enderroc de cases per castigar la població civil. De fet, aquesta mateixa setmana, l’ONG israeliana Betselem assegurava que fins i tot en plena pandèmia de la covid-19 la demolició d’edificis ha continuat al mateix ritme que a principis d’any.

La intenció immediata del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, és tirar endavant el pla que el mes de gener passat va rebre el beneplàcit del president dels Estats Units, Donald Trump. L’objectiu del mandatari és annexionar un 30% del territori de Cisjordània, fet que ja ha provocat les protestes dels palestins.

La regió està parcialment sota control militar d’Israel i de l’administració de l’Autoritat Nacional Palestina. En aquesta zona hi viuen gairebé 3 milions d’àrabs palestins i uns 430.000 jueus israelians, en més d’un centenar d’assentaments. Són els que es coneixen com a colons. Gran part de la comunitat internacional considera que aquestes construccions són il·legals. L’intent d’Israel de tirar pel dret ha estat criticat amb duresa. De fet, un grup d’experts de les Nacions Unides qualificava el pla “d’una nova visió de l’apartheid”.

La data prevista per començar l’annexió era l’1 de juliol i ha quedat, de moment, en paper mullat. És evident que Netanyahu té pressa per poder tirar endavant un pla que va agradar a Trump –molt influït per l’influent lobby jueu nord-americà, en què juga un paper crucial el seu gendre, Jared Kushner– i que tindria poques possibilitat de reeixir si el magnat perdés les eleccions presidencials del proper mes de novembre. El candidat demòcrata, Joe Biden, ha expressat en diverses ocasions la seva oposició a aquesta annexió. Davant de la posició dels Estats Units –que en els darrers dies ha anat moderant la polèmica posició de Trump– i del rebuig de la comunitat internacional, Netanyahu ha decidit fer una pausa i fins tot ha assegurat que vol negociar amb els palestins el pla, que ha definit com de “pau i prosperitat”.

Des de fa anys, el mantra dels dos estats com a solució política es repeteix fins a la sacietat sense que hi hagi cap mena d’avenç en aquest sentit.

El pla de Netanyahu és un significatiu retrocés i un nou incendi. Caldrà veure quins són els episodis següents d’una estratègia arriscada –però amb el suport de bona part de la comunitat israeliana– que pot fer esclatar, novament, el vell conflicte.