NAGORNO-KARABAHK

La regió de Nagorno-Karabakh és un enclavament muntanyós enmig del Caucas. Dos països –Armènia i l’Azerbaidjan, dues repúbliques exsoviètiques– viuen en conflicte permanent per la seva sobirania. Aquest territori històricament armeni va ser annexionat a l’Azerbaidjan durant la revolució bolxevic. D’aquesta manera es creava una regió autònoma dins de l’Azerbaidjan. Amb l’esfondrament de l’URSS, la població de Nagorno-Karabakh, majoritàriament armènia, va voler trencar els llaços amb l’Azerbaidjan. A finals de la dècada dels vuitanta van iniciar-se revoltes armades i els enfrontaments van començar a créixer fins a esdevenir una guerra oberta entre els dos estats l’any 1992. La proclamació d’una república independent per part de les autoritats locals un any abans va acabar d’empitjorar la situació. La lluita es va allargar durant dos anys, va provocar la mort de 30.000 persones, va suposar la derrota dels azerbaidjanesos i l’expulsió de la població àzeri. Cap país, ni tan sols la mateixa Armènia, han reconegut mai la República de Karabakh, tot i que, a la pràctica, aquesta zona funciona com un satèl·lit d’Erevan.

El conflicte és d’aquells que s’anomenen “congelat”. Hi ha una violència latent que fa que, cada cert temps, es desencadenin greus enfrontaments, com els d’aquests dies, que han provocat la mort de més d’una desena de persones, la majoria soldats. En el passat, Turquia ja es va posicionar com a fidel aliat de l’Azerbaidjan. Els uneixen llaços religiosos –la població azerbaidjanesa és majoritàriament musulmana, mentre que els armenis professen la fe cristiana– i culturals. D’altra banda, Armènia és un enemic històric de Turquia a causa de l’abominable genocidi contra la població armènia perpetrat el 1915. L’Azerbaidjan es presenta, ara, com un país amb grans recursos petroliers i amb una despesa militar que ha anat creixent els darrers anys. Es calcula que el valor de l’armament de Bakú és superior a la totalitat del pressupost d’Armènia. A més, el president azerbaidjanès ha assegurat que el seu país té dret “a una solució militar”. Atesos els enfrontaments dels últims dies, la Unió Europea i els Estats Units han fet una crida a la calma. El Kremlin ha demanat a la dues repúbliques exsoviètiques “moderació”. Tot i això, Moscou presideix una aliança política i militar en què hi ha inclosa Armènia. La rivalitat que exhibeixen Turquia i Rússia podria viure un nou episodi al Caucas. Ankara hi té interessos econòmics i polítics, però pot xocar, com ja ho va fer en la primera part de la guerra a Síria i actualment a Líbia –el petit país petrolier on els dos països lluiten en bàndols enfrontats–, amb la potent maquinària russa. El conflicte pot convertir-se en un nou camp de batalla i desencadenar una guerra (una més) per la pugna dels seus aliats.