LA CONSTRUCCIÓ DEL RELAT
El periodista Lluís Aymamí, en el pròleg del primer llibre que es va publicar sobre els fets del 6 d’octubre del 1934, explicava que, just després de sortir del vaixell Uruguai, on havia estat empresonat, la gent del carrer li havia traslladat la inquietud sobre aquella nit: “El primer amic ens atabalà a preguntes. El segon feu el mateix. Els altres els imitaren. [...] Els altres ens deien que havien passat «una nit terrible» escoltant la ràdio. Això darrer ens ho digueren alguns homes amb càrrec representatiu que devien a aquells companys anònims que havíem deixat al vaixell o que anaven cap a presidi.” No es tractava d’una percepció exagerada. La gent volia saber què havia passat aquella “nit terrible” i la crònica d’Aymamí va triomfar durant la diada del llibre del 1935. De fet, va obrir la veda d’una llista interminable de llibres i articles sobre aquella revolta, amb interpretacions ben diverses que l’han convertit en un dels episodis més controvertits de la nostra història. I és que, més enllà de les necessitats de la gent per conèixer què havia passat, hi havia el desig dels periodistes i els polítics per oferir la seva versió dels fets.
L’episodi del 6 d’octubre del 1934 és perfectament equiparable al referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Els fets, el context i els protagonistes d’ambdós episodis no tenen res a veure, però el desig d’imposar el propi relat és un element comú. Tal com ha explicat F. Xavier Ruiz Collantes, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, la competència entre diferents formacions polítiques és, per damunt de tot, una lluita de relats. En aquest número de La República, el lector hi trobarà un avançament editorial llargament esperat i d’enorme transcendència. Es tracta del relat de Carles Puigdemont sobre el procés que ens va conduir a la fita de l’1 d’octubre. El president s’explica, com també ho han fet altres polítics o periodistes. Peça a peça, els ciutadans que vam viure aquella fita històrica i que hi vam dipositar les nostres esperances hem anat configurant el nostre propi relat, amb herois i culpables, amb fites memorables i d’altres per oblidar. A partir d’ara, disposarem d’una altra peça que ens permetrà bastir el nostre propi relat.
