LA CULTURA

Està com­pro­vat que, en els temps que cor­ren, qui vol sor­tir-se’n ha d’esmo­lar l’enginy. També és veri­tat que hi ha sec­tors que s’han de tren­car més les banyes que d’altres. I en aquest sen­tit, el cul­tu­ral, que, com sem­pre, ja està acos­tu­mat a haver de remar a con­tra­cor­rent i a què no se li aca­ba­ran les idees. Això no treu, però, que arriba un punt que és des­es­pe­rant, com ara. Res ni ningú no ho posa fàcil. Tot i pas­sar per ser els cre­a­tius, els artis­tes, els tren­ca­dors i els ori­gi­nals, els mem­bres d’aquest ram –actors, músics, balla­rins, escrip­tors i artis­tes, en gene­ral– han de fer bona aquesta creença i s’han d’empes­car fórmu­les perquè els ciu­ta­dans no dei­xem de con­su­mir cul­tura. Allò que d’entrada pot­ser no ens sem­bla neces­sari per al nos­tre orga­nisme, que podem con­si­de­rar super­flu, no aca­bem de ser prou cons­ci­ents que ens cal per a la nos­tra salut fins que aques­tes man­can­ces ens van debi­li­tant fins morir d’ina­nició. Pri­mer, dei­xem de lle­gir, pas previ abans de per­dre l’escriure, que afecta direc­ta­ment la capa­ci­tat de dis­cer­nir, d’opi­nar i rao­nar. Igual­ment, es pres­cin­deix d’anar al tea­tre o al cinema. I d’aquí a l’ence­fa­lo­grama pla hi ha només un pas. És a dir, a l’anul·lació com a indi­vi­dus perquè facin de nosal­tres el que vul­guin. No cai­guem en aquest parany! Fem cul­tura i fem-la de manera res­pon­sa­ble en el sen­tit que si dei­xem debi­li­tar el tei­xit cul­tu­ral no hi haurà un sis­tema de defensa con­tra el mal més gros que es pugui esten­dre arreu: la ignorància. Ho deia el poeta T.S. Elliot i crec que defi­neix força bé els cons­tants i repe­tits epi­so­dis de menys­te­ni­ment de la cul­tura que han mar­cat la manera de trac­tar-la al nos­tre país. “Un poble que no res­pecta el seu lle­gat artístic i la seva cul­tura és un poble bàrbar.” El que em sorprèn, però, és que aquesta acti­tud xoca fron­tal­ment amb la de voler ser un poble avançat, modern, refe­rent, pio­ner al món. Una soci­e­tat bàrbara es troba en un estadi inter­medi entre el sal­vat­gisme i la civi­lit­zació. I el pri­mer pas per voler ser una soci­e­tat res­pec­tada ara i en un futur és res­pec­tar la cul­tura i el lle­gat dels teus avant­pas­sats i eixam­plar i enno­blir aquest tre­sor que hem here­tat, no igno­rar-lo. Si ho sabem, per què con­ti­nuem mal­trac­tant la cul­tura?