RÈCORD JUDICIAL

Tot i el descrèdit indiscutible meritat per l’alta judicatura espanyola, poques vegades passa que, una mateixa setmana, s’acumuli una quantitat tan gran de despropòsits com ha passat en els cinc dies hàbils que ha tingut aquesta. Hem assistit atònits al vergonyós atac contra la independència del poder legislatiu perpetrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb el judici als membres de la mesa del Parlament i a la diputada Mireia Boya. Hem vist com el Tribunal Suprem estrafà el règim penitenciari a pler per continuar la seva revenja sàdica contra els presos polítics, en aquest cas en la persona de Carme Forcadell com a primera de la llista d’un nou exercici de l’arbitrarietat obscena del braç togat de la repressió espanyola amb Marchena com a cap de la banda.

Hem pogut comprovar, també, com les gasta l’Audiencia Nacional amb la diputada Laura Borràs, imputada perquè és independentista amb la construcció artificiosa d’un cas en contra seu que no s’aguanta per enlloc. I com que no n’hi ha hagut prou amb tot aquest esperpèntic mostrari d’utilització del poder judicial per perseguir rivals polítics de l’Estat, hem tingut la cirera que corona el pastís amb la rebaixa de la pena als feixistes que van irrompre amb banderes feixistes per rebentar la celebració d’un acte polític, amb l’argument del jutge, asseieu-vos si no esteu llegint aquest paper asseguts, descartant motius ideològics en l’atac.

Se’n foten de nosaltres, els independentistes, a la cara. I se’n foten per un parell de motius fonamentals. El primer és perquè saben que gaudeixen d’impunitat total. Ells són la llei i l’apliquen tan esbiaixadament com calgui per atacar els enemics i protegir els amics sense que ningú els demani comptes, perquè no gosa, o perquè se suma a la festa d’aquest poder judicial aberrant. L’altre motiu és perquè saben que l’independentista abaixarà les orelles i continuarà entomant tantes hòsties com convingui perquè no té cap estratègia per fer-hi front.

Sobre la primera raó, no hi ha res a dir. La separació de poders a l’Estat espanyol fa temps que ha estat dinamitada i l’arbitrarietat judicial governa tota la resta, amb l’auxili puntual dels aparells repressius per afinar-li els cops de maça o posar-li les víctimes a l’abast. Per tant, l’única manera de revertir aquest ordre establert està en les mans de l’independentisme. Reformar la justícia espanyola és impossible. Reorganitzar la resistència és improbable, certament, però amb voluntat tot és possible.