ESPERANT NOTÍCIES DE BÈLGICA

Divendres vinent, 7 d’agost, el tribunal de primera instància de Brussel·les decidirà sobre l’euroordre (la tercera!) del jutge del Suprem Pablo Llarena contra el conseller a l’exili Lluís Puig. Fora d’aquí la justícia posa data a les seves resolucions! (Una seguretat no gens banal a la qual aquí no estem acostumats.) Mentre esperem notícies de Bèlgica, des de Madrid, aquests dies sembla que vagin a preu fet emetent resolucions contra els presos polítics. El Constitucional ha avalat la suspensió com a diputat al Congrés de Jordi Sànchez –una suspensió que el Congrés va ventilar, després d’un estira-i-arronsa epistolar de la presidenta, Meritxell Batet, amb el magistrat Marchena. També el TC s’ha negat a suspendre la condemna de Carme Forcadell. La pena i els fets són greus, diuen, i potser quan es pronunciïn sobre el fons de la seva condemna ja l’haurà complert tota. I, des del Suprem, Marchena s’ha erigit en jutge de vigilància penitenciària. Sobre els presos, i els seus permisos, només decidiran ells, com un dia van decidir que només els jutjarien ells. La setmana passada van fer el primer pas amb la resolució del recurs sobre el 100.2 de Carme Forcadell. Aleshores podíem pensar que tenia una importància relativa si ja el 100.2 era història perquè se’ls havia concedit el tercer grau. No, era la resolució imprescindible perquè aquesta setmana, i amb previ recurs de la fiscalia, se’ls tornés a enviar a la presó (potser no comptaven que un jutge els contradiria en el cas de Forcadell i Bassa), en espera que el Suprem resolgui definitivament sobre la concessió del tercer grau. No cal que fem grans esforços per saber quin en serà el resultat. L’argument de la fiscalia, que va repetint en tots els recursos, és que “no han assumit el seu delicte”. I qui l’ha decidit, aquest delicte? De moment ja sabem que allò que va veure el Suprem no ho veia per enlloc el tribunal alemany de Slesvig-Holstein quan el juliol del 2018 es va oposar a l’extradició del president Puigdemont.

Des d’aquella querella del fiscal general Maza, l’octubre del 2017, potser el problema és que a Madrid hi veuen (o volen fer veure) gegants on hi ha molins. Si el primer revés va venir d’Alemanya, el segon va viatjar via Luxemburg. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) tampoc comparteix amb el Suprem el seu criteri sobre la immunitat parlamentària i Puigdemont, Comín i Ponsatí són al Parlament Europeu. Si les notícies que esperem de Bèlgica són bones i es denega l’extradició de Lluís Puig, es tornarà a posar en evidència que potser no són els presos els que han d’assumir “el seu delicte”, sinó que el que cal és demanar responsabilitats sobre l’actuació que ha exercit el poder judicial espanyol davant el “desafiament independentista” al qual va fer referència fa pocs dies el president del Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes. A Madrid sembla que juguen a una altra lliga.