NI FEM POR, NI FEM PA

L’arma­ment de la moral inde­pen­den­tista fa fer titu­lars i eslògans perquè la mul­ti­tud s’hi pugui arra­par i no nau­fra­gui. Amb la sus­pensió del ter­cer grau als pre­sos polítics, n’hem tor­nat a sen­tir uns quants. Però les parau­les sense els actes són ficció. I amb segons quins actes, comèdia. Per més que cri­dem que no tenim por, en tenim. Per més que repe­tim que les for­ces d’ocu­pació se’n vagin, con­ti­nuen aquí. Per més que diguem que ho tor­na­rem a fer, no sabem quan ni com. Per més Urqui­na­o­nes que rei­vin­di­quem, només es des­fo­ga­ran els hiper­ven­ti­lats. Per més que remar­quem que ens tenen por, ens escu­pen al cim sem­pre que volen. Per més que apos­tem pel diàleg, no n’hi haurà si no és per a reva­li­dar la sub­missió. I, si els líders dels par­tits inde­pen­den­tis­tes no ente­nen que només acon­se­gui­ran avançar amb una política con­junta, pro­ac­tiva i com­pacta que tor­pe­dini política­ment l’Estat en totes les oca­si­ons i des de totes les posi­ci­ons, val més que assu­mei­xin que els amet­llers estan batuts i que només es poden repar­tir les clo­ves i alguna frase que cridi l’atenció.