DIÀLEG DES DELS JUTJATS

Aquest dime­cres, des del faris­tol del Congrés i, per tant, des d’un esce­nari solemne, el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, va afir­mar que “l’aposta del govern pel diàleg és ferma”; i, tot seguit, va anun­ciar que “aquesta serà la legis­la­tura del diàleg”. Les mani­fes­ta­ci­ons arri­ben poques hores després que cinc dels pre­sos inde­pen­den­tis­tes hagin vist sus­pe­sos el seu ter­cer grau i després que la fis­ca­lia hagi sol·lici­tat al Tri­bu­nal Suprem que revoqués el 100.2 de tots els pre­sos, com ja va fer amb la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell. Per tant, les parau­les de Pedro Sánchez només poden inter­pre­tar-se com una mos­tra de cinisme majúscul. El govern de coa­lició entre el PSOE i Podem no ha fet abso­lu­ta­ment res pel diàleg, mal­grat el com­promís que va assu­mir en el debat d’inves­ti­dura; i no sem­bla que aquesta situ­ació canviï en el futur, tal com reco­nei­xen ober­ta­ment els par­tits que van faci­li­tar la inves­ti­dura de Pedro Sánchez. Si l’exe­cu­tiu del Par­tit Popu­lar va dei­xar el con­flicte en mans de la justícia, el del PSOE-Podem segueix amb la mateixa estratègia. I no només això, sinó que, empa­rant-se en la crisi del coro­na­vi­rus, ha lide­rat la pit­jor recen­tra­lit­zació que s’ha dut a terme a l’Estat espa­nyol en els dar­rers decen­nis, si excep­tuem l’apli­cació del 155 per part del govern del PP (una mesura que, per cert, el PSOE també va ava­lar).

La manca de volun­tat nego­ci­a­dora del govern de Pedro Sánchez coin­ci­deix amb la publi­cació, per part del nos­tre set­ma­nari, dels papers d’Iñigo Urku­llu sobre les seves ges­ti­ons entorn del procés, que con­fir­men que el lehen­dakari va fer fins a cinc pro­pos­tes de diàleg a Mari­ano Rajoy, però que aquest les va des­car­tar totes. Per un cos­tat i per l’altre, doncs, per l’esquerra i per la dreta, pel PSOE i el PP, el mis­satge és exac­ta­ment el mateix. La volun­tat recen­tra­lit­za­dora davant qual­se­vol esce­nari o excusa i la inca­pa­ci­tat congènita per al diàleg. Fa alguns mesos, ERC va voler donar una opor­tu­ni­tat al diàleg, mal­grat que els seus prin­ci­pals líders es tro­ba­ven a l’exili o a la presó. Es trac­tava d’una aposta arris­cada i que va atiar les ten­si­ons entre el bloc inde­pen­den­tista. A hores d’ara, però, resulta tan fàcil com estèril retreure aquesta estratègia. Del que es tracta, en aquest moment, no és tant de dis­cer­nir qui tenia raó, sinó de com­pro­var si la uni­tat congènita que demos­tren els par­tits espa­nyols en allò que fa referència als seus interes­sos pot ser cor­res­posta per una estratègia con­junta dels inde­pen­den­tis­tes, ni que sigui a l’hora de defi­nir uns objec­tius per al futur.