L’ENTREVISTA QUE VA ACABAR ENTRE LLÀGRIMES
Dijous tenia concertada una entrevista amb Jordi Turull. Sempre disposat, sempre obert, sempre encantador, no va dubtar cap moment quan des del meu equip el vam assaltar un dia abans, preveient el que podia passar i va passar.
No volíem perdre l’oportunitat que en Jordi parlés alt i clar i que pogués quedar gravat per així compartir-ho una vegada i una altra. Perquè tots sabíem que era qüestió d’hores que se suspengués el seu tercer grau i s’acabés la possibilitat de semillibertat, d’entrevistes, d’intercanvi d’idees.
Davant la imminent decisió que s’esperava com la poma que veus a punt de caure de l’arbre, vam decidir gravar al matí. En Jordi ens va atendre tenint un nus a l’estómac, sabent que aquells moments que passava a casa trigaran a arribar de nou.
I així va ser com vam gravar una entrevista plena de sensatesa, de coherència, de valentia. Una persona humil, un advocat brillant amb una lucidesa que molts voldrien tenir asseguts a les seves butaques de vellut.
I vaig recordar la frase que et rep a Lledoners quan vaig anar a visitar en Jordi. Allò que la pena privativa de llibertat té com a objectiu la reeducació i la reinserció. En aquell moment em va resultar grotesc aplicar-ho per a aquests presos, i avui em reafirmo. Prefereixo viure en una societat en què els principis que imperin siguin els que segueix en Jordi: defensar una idea justa, de manera democràtica i pacífica donant la cara i no renunciant a defensar els teus ideals amb la pau i la paraula com a única arma.
En acabar l’entrevista, el meu company i jo vam plorar junts.
