RAONS D’ESTAT

Veig els presos polítics tornant a començar la cursa d’articles de la legislació penitenciària, a què tenen dret, perquè qui els va condemnar insisteix que són i seran seus els seus destins i de ningú més, la seguretat jurídica i l’estat de dret són secundaris. Revenja per raons d’estat, perquè convocar un referèndum i preservar les funcions del Parlament de Catalunya no ho poden permetre; i perquè poden, perquè els han atorgat un poder superior a la resta de poders, el poder de prendre decisions polítiques inapel·lables des d’un tribunal. La covardia dels líders polítics hereus de la Transició i representants del règim del 78, l’empoderament dels tribunals superiors, suprems i constitucionals.

Me’ls imagino, a tots ells, i les seves famílies i amics, a Lledoners. M’imagino la Dolors i la Carme, i les seves famílies i amics, pendents de cada comunicació judicial, de cada termini donat, de cada sortida de sol al Montgrí o a la platja de la Nova Icària o del Bogatell com si no n’hi hagués cap altra. De la marxa enrere d’un temporitzador que tenen a les seves mans els que les voldrien fer complir sense dret a l’aplicació de la legislació penitenciària fins a l’últim minut d’una condemna que no hi hauria de ser. Elles i ells, que no s’han de penedir de res del que els han acusat. Ràpida la justícia quan hi ha raons d’estat tan poderoses...

Però, ai, si ets un exmonarca espanyol. Pots robar, evadir, amenaçar (a mi no em cal posar la cua “presumptament”). No et cal patir, fins i tot els grans partits autoanomenats republicans espanyols trobaran raons d’estat i raons per fer passar amb raons per justificar que Joan Carles de Borbó marxi a un recer on no sigui fàcilment extradible mentre s’està valorant si se l’encausa a Espanya (que ja és molt suposar) o a la Gran Bretanya, o a Suïssa. L’evidència internacional que Espanya és un estat que encara no ha fet net amb el franquisme i les seves pràctiques, on l’estat de dret està subjecte a les raons supremes de mantenir l’statu quo d’un estat, només cal llegir-la en els mitjans de comunicació de la resta d’Europa. Marca España. No hem de descansar ni deixar-ne passar ni una fins que els partits d’esquerres espanyols no facin passos clars per depurar un a un els detritus de la Transició. Ni una.