RES A FER

Em pregunto de quin material està feta la bandera espanyola. No els draps que pengen a les institucions, ni les que fan onejar com si no hi hagués un demà els patriotes més rancis, ni tan sols les que formen part de l’attrezzo d’artistes i esportistes que petonegen embogits quan acaba el concert o el partit. No, parlo del material amb què s’ha fabricat el símbol, el referent, l’ensenya, l’arrel del país, perquè sens dubte és un dels millors invents que ha existit mai. Les seves prestacions superen amb escreix qualsevol cotxe de gamma alta i les seves capacitats arriben molt més enllà que les últimes tecnologies. Em direu que soc una exagerada. Permeteu-me, només, exemplificar aquesta admiració cap a un concepte que ho tapa tot, fins i tot un rei amb el cul a l’aire; ho suporta tot, com ara les mentides d’un govern davant una crisi econòmica que ens arrossegarà a tots, i que ho embelleix tot, perquè els bons espanyols tenen totes les necessitats cobertes només amb l’oportunitat de veure-la com oneja, de sentir-la als seus cors, de saber-se part d’un tot, encara que aquest tot s’esquerdi en mil bocins. Tant és perquè, malgrat que l’imperi es destrueixi, seguirà sent el seu imperi. Aquest “orgull espanyol” que tant agrada exportar, perquè assenyala sempre un enemic, renega de l’autocrítica i humilia el rival quan en té l’ocasió, forma part de l’ADN nacional i aquest tret costarà de superar.

De fet, veient com la majoria de tertulians en la majoria de mitjans de comunicació han rebut la notícia de la fugida del rei emèrit com una traïció a la democràcia, refermo la idea inicial que amb Espanya no hi ha res a fer. Res a fer amb un president que pacta la fugida d’un, diguem-ho així, suposat lladre emparat per una Constitució que el fa inviolable. Res a fer amb un soci de govern que em recorda aquells gossos petits que perden la força per la boca, però que mai s’arriscaran a mossegar la mà que els dona menjar. Res a fer amb uns partits de dretes aferrats a una Transició hereva de 40 anys de dictadura. Res a fer amb uns tribunals ebris de poder que apliquen la llei com els convé i res a fer amb una societat que abaixa el cap i besa mans com fan súbdits fidels que són.