DEMOCRÀCIA D’ALTA INTENSITAT
No per prevista, la mort del bisbe Pere Casaldàliga ha deixat de ser un cop dur per a tots aquells que el coneixien i l’estimaven. També per a totes les persones que sense tenir-hi una relació directa admirem la tasca que va fer durant tota la seva vida en suport dels col·lectius més vulnerables, oposant-se als interessos dels poderosos i posant en risc la seva pròpia existència. Les amenaces del latifundistes brasilers amb qui es va enfrontar en defensa de les comunitats indígenes de São Félix do Araguaia, no van aconseguir doblegar-lo mai, però, en canvi, sí que ho va fer la malaltia del Parkinson, que els últims anys li va impedir una de les seves passions: escriure i difondre una idea de l’Evangeli que entenia com a acollida, perdó, tendresa i lluita contra totes dels injustícies. En un temps en què la voluntat de canvi massa sovint es limita a l’acció de la queixa i la crítica, sense anar més enllà, s’ha de reivindicar més que mai la figura d’un home petit i escanyolit que es va proposar fer canvis efectius i que ho va aconseguir. Un home que va invertir la seva vida a ajudar els altres i que remarcava el valor de la paraula com a fórmula d’enteniment però també de denúncia. Que va voler canviar l’Església des de dins per posar-la al servei de moltes causes justes, especialment les dels més pobres i vulnerables. Ara que ja no hi és, el millor homenatge que se li pot fer és recuperar les seves pròpies paraules. El missatge que va enviar en una carta als seus col·laboradors el 2009 és més vigent que mai: “Avui, nosaltres, en l’agitada conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics, eclesials, als quals de cap manera podem renunciar. Seguim rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme del diner i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que condemna a la pobresa i a la fam una gran majoria de la humanitat. I seguirem rebutjant tota discriminació per motius de gènere, de cultura, de raça. Exigim la transformació substancial dels organismes mundials (ONU, FMI, Banc Mundial, OMC…). Ens comprometem a viure una ecologia profunda i integral promovent una política agrària i agrícola alternativa a la política depredadora del latifundi, del monocultiu, de l’agrotòxic. Participarem en les transformacions socials, polítiques i econòmiques, per una democràcia d’alta intensitat.”
