UN REIAL ESCÀNDOL

L’escàndol és monumental. D’ençà que es va donar a conèixer que Joan Carles I havia abandonat el seu antic reialme, la democràcia espanyola es troba en un moment de degradació extrema. El rei emèrit va trobar la complicitat dels principals grups polítics per eludir la justícia i per evitar la compareixença parlamentària una vegada rere l’altra, malgrat les irregularitats difoses i el reconeixement implícit de la mateixa casa reial, que l’ha anat arraconant com un empestat. El rei emèrit també va tenir el silenci i la complicitat del govern del PSOE i de Podemos per fugir del país amb nocturnitat i sense pagar el que devia al fisc, ni retornar el que havia robat, ni disculpar-se davant la ciutadania. I, de moment, el rei emèrit està tenint la complicitat i el silenci de l’executiu i de la Casa del Rei per viure còmodament en l’anonimat, amb l’ingredient afegit que viatja acompanyat de guàrdia civils que paguem tots plegats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha refusat en dues ocasions contestar qualsevol pregunta sobre el destí del rei fugat argumentant que l’executiu i la Casa del Rei són institucions diferents i que les informacions relacionades amb el parador de Joan Carles “les ha de comunicar la casa reial o el mateix afectat”, mentre que la casa reial, per la seva banda, ha amagat la corona sota l’ala i segueix amb la seva opacitat de sempre. A data d’avui, doncs, no sabem si el rei emèrit es troba en un complex de luxe a la República Dominicana o si ha anat a parar a la Unió dels Emirats Àrabs, un dels filons de la seva fortuna.

La fuga reial deixa ferit de mort el govern i, de fet, la democràcia espanyola. Des de fa molts anys, ens havíem acostumat a escoltar la cantarella d’alguns dirigents de les esquerres sobre el seu “republicanisme monàrquic”. En realitat, tots sabíem que darrere d’aquest joc semàntic hi havia pura hipocresia, perquè cap dels que ho proclamava feia absolutament res per alterar la situació o, com a mínim, per permetre que la ciutadania decidís. Ara, però, s’ha anat molt més enllà. Amb la seva actitud, tant els polítics del PSOE com els de Podemos (i tota la resta, òbviament) posen de manifest que no es tracta només de sostenir la monarquia com a forma de govern, malgrat els seus orígens franquistes, sinó de fer-ho a qualsevol preu, passi el que passi, aplicant fins a les darreres conseqüències l’article 56.3 de la Constitució sobre la inviolabilitat i la falta de responsabilitat del rei, perfectament dissenyat pels arquitectes del règim del 1978. Un reial escàndol.