EL PAÍS DE LES TARDORS INCERTES

Segur que ens podem remun­tar molt enrere perquè cada any, al mes de setem­bre, s’enceta un nou curs polític. Sovint la tor­nada dels nens a les esco­les marca un punt d’inflexió. Però la política cata­lana viu immersa en una dinàmica de “tar­dors calen­tes” o incer­tes. L’any 2015, les ano­me­na­des elec­ci­ons ple­bis­citàries del 27 de setem­bre. L’any 2016, la qüestió de con­fiança al Par­la­ment que va aca­bar amb la sentència de “referèndum o referèndum” de Car­les Puig­de­mont. Aque­lles parau­les van fixar el nou full de ruta de l’inde­pen­den­tisme i ens van por­tar fins a la tar­dor del 2017. El 6 i 7 de setem­bre d’aquell any es van viure dues jor­na­des mara­to­ni­a­nes i des­con­cer­tants a la cam­bra cata­lana que van ser­vir per apro­var la llei del referèndum. Pocs dies després, el 20 de setem­bre, agents de la Policía Naci­o­nal i de la Guàrdia Civil van entrar a dife­rents depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat, entre els quals la Con­se­lle­ria d’Eco­no­mia. Com a res­posta, es van orga­nit­zar grans mani­fes­ta­ci­ons i aquest fet va aca­bar pro­vo­cant que els pre­si­dents de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana i d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart, fos­sin acu­sats d’un delicte de sedició i rebel·lió per haver par­ti­ci­pat en les con­cen­tra­ci­ons. Mal­grat un con­text con­vuls i ple d’inter­ro­gants, es va cele­brar el referèndum de l’1 d’octu­bre, i l’Estat espa­nyol va actuar amb repressió i força. Els Jor­dis van entrar en presó pro­vi­si­o­nal i més enda­vant, amb la decla­ració d’inde­pendència fallida, una part de l’exe­cu­tiu català va empren­dre el camí de l’exili i l’altra va aca­bar entre rei­xes. I el 14 d’octu­bre del 2019, el Tri­bu­nal Suprem va fer pública una sentència històrica per a l’Estat espa­nyol. Cent anys de presó per als polítics i acti­vis­tes que van encapçalar el procés català fins a la cele­bració del referèndum de l’1-O. Per això, aquell dia van començar un seguit de pro­tes­tes, la més mul­ti­tu­dinària a l’aero­port de Bar­ce­lona.

Aquesta és una cro­no­lo­gia que conei­xem, els esde­ve­ni­ments ens sem­blen llu­nyans però els tenim ben a prop, i les con­seqüències polítiques i judi­ci­als, també. Però, cer­ta­ment, hem vis­cut altres tar­dors inten­ses política­ment, amb dia­des de l’11 de setem­bre inclo­ses, que han con­di­ci­o­nat el dia a dia de par­tits i ins­ti­tu­ci­ons.

Per això, a mit­jans d’agost, podem dir que la tar­dor d’aquest estrany 2020 també es pre­veu incerta. Sem­bla que unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya ja són ine­vi­ta­bles per les des­a­vi­nen­ces cons­tants entre Junts per Cata­lu­nya i Esquerra Repu­bli­cana i perquè pro­ba­ble­ment és irre­vo­ca­ble i ina­jor­na­ble la decisió del Tri­bu­nal Suprem sobre la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra. La data encara és un mis­teri i molts par­tits juguen a l’ambigüitat, sense fer grans focs d’arti­fi­cis, perquè saben que el con­text pot can­viar en qüestió d’hores. La majo­ria de for­ma­ci­ons no han ofi­ci­a­lit­zat qui serà el seu cap de llista, però totes saben que viu­ran una cam­pa­nya i una jor­nada elec­to­ral con­di­ci­o­na­des pel debat naci­o­nal i el coro­na­vi­rus, amb els seus efec­tes polítics, soci­als i econòmics. Dub­tes? Molts. Junts per Cata­lu­nya haurà estat capaç de reor­de­nar el seu espai? Esquerra s’afer­rarà al prag­ma­tisme i ofe­rirà polítiques con­cre­tes per a la recons­trucció post-covid? Miquel Iceta repe­tirà com a can­di­dat soci­a­lista o altres noms, com el del minis­tre Illa, li poden fer ombra? Què pas­sarà amb Ciu­ta­dans, el PP o, fins i tot, Vox? Quin paper juga­ran els Comuns ara que també for­men part de l’exe­cu­tiu espa­nyol? I la CUP recu­pe­rarà antics dipu­tats com David Fernàndez?

Pro­ba­ble­ment aquests inter­ro­gants s’hau­ran de resol­dre ràpida­ment les pròximes set­ma­nes, mal­grat que inter­na­ment molts par­tits ja els han solu­ci­o­nat. Diuen que la millor impro­vi­sació és la que es pre­para. I en un tau­lell on hi ha més incògni­tes que cer­te­ses sem­pre és millor afer­rar-se a les pro­pos­tes tan­gi­bles. Serà una tar­dor en què dia a dia es pro­jec­ta­ran esce­na­ris hipotètics, també perquè un virus ens ha ense­nyat que és difícil fer pronòstics. Tot i així, que res ens agafi des­pre­vin­guts i que, com a mínim, tot­hom tin­gui clara l’estratègia que cal seguir. Perquè els entre­bancs siguin més fàcils de superar, perquè el país neces­sita mirar enda­vant i refer-se de mol­tes feri­des. Serà pos­si­ble? Espe­rem, com a mínim, des­xi­frar la majo­ria d’incer­te­ses.