EL QUE HA DE SER, NO EL QUE VULGUI

Com cada any, la família reial gaudeix de les seves vacances a Mallorca. Allà, durant les seves conegudes passejades per deixar-se veure entre els súbdits, un grup de nens es va ajuntar amb Elionor i Sofia.

Expliquen les cròniques que una de les nenes que hi havia, Peinda, va preguntar a Elionor què volia ser de gran. Una pregunta meravellosa, perquè els nens, a aquestes edats, somien ser... i segurament Peinda ho va preguntar amb tota la curiositat del món, de la mateixa manera que els nens a l’escola es fan preguntes entre ells per conèixer-se millor. El més normal hauria estat que Elionor respongués, que hagués contestat el que li hagués donat la gana. Podria haver estat un moment ideal per saber quines inquietuds té una nena amb una vida tan poc habitual per a la resta dels mortals. Hauria estat interessant conèixer els seus interessos. Podria haver dit que volia ser periodista, com la seva mare, metgessa, infermera, advocada, astronauta... Qualsevol cosa. La seva mare, però, no va deixar que contestés. Letícia, segons les cròniques, va irrompre per respondre en lloc d’Elionor a la pregunta de Peinda. “El que ha de ser, no el que vulgui”, li va dir, donant a entendre que Elionor no pot desitjar res, o com a mínim no ho pot dir obertament, que no sigui el que ja té marcat en el seu destí: ser reina.

Una actitud sorprenent: primer per poc natural, ja que el més lògic és deixar que els nens parlin en llibertat. Després, perquè sorprèn que la seva mare, havent estat periodista, tingui aquest poc zel per la llibertat d’expressió. I si anem més enllà, perquè posa en evidència l’escàs tarannà democràtic de la institució, que no es permet de cap manera saber quin és el desig real d’Elionor. Aquesta frase lapidària amb què assenyala que la seva filla no serà el que vulgui ser, sinó el que ha de ser, se’m va clavar a l’ànima: com a mare, com a periodista, com a demòcrata. Assumir que els teus fills no podran ser el que els agradaria ser ha de ser molt dur. Una cosa és que Letícia hagi escollit el seu destí, però assumir d’entrada que el destí serà imposat als teus fills em sembla una mostra de la profunditat del problema.

Pobre Elionor!