Fa pocs dies, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, també coneguda per Corinna Larsen i encara més coneguda com a princesa Corinna o amant del rei emèrit, va concedir una entrevista a la BBC des de la seva residència oficial a Londres. La princesa va engegar a fons el ventilador, disposada a actuar com si s’acostés aquella Armada Invencible que va enviar Felip II. I, amb les seves declaracions, va enfonsar de ple la dinastia borbònica. De moment, ja ha provocat la fugida de Joan Carles I i el desprestigi del seu successor, Felip VI, incapaç de gestionar a crisi reial.

L’entrevista és sucosa, plena de detalls sentimentals i econòmics, i en un país com el Regne Unit, acostumat com cap altre als escàndols reials, va fer posar els pèls de punta. L’amant es va esplaiar amb el tracte de menyspreu que el rei emèrit tenia amb la reina Sofia, a qui va ser infidel des del viatge de nuvis fins al de sortida cap als Emirats Àrabs. També va donar detalls personals, com ara les amenaces de mort que va patir i que atribueix al CNI, i la transferència en forma de regal de 76 milions de dòlars que li va fer l’emèrit, segons la seva versió com “una manera de demostrar el seu amor”. En el darrer tram de l’entrevista, Corinna va deixar de banda el ventilador i va accionar directament un huracà demolidor. Va afirmar que en els darrers quaranta anys (o sigui, d’ençà que va ser restaurada pel dictador), la monarquia espanyola havia actuat com una empresa familiar amb un modus operandi clar; vaja, com una “organització criminal”, en llenguatge del vicepresident Pere Aragonès. I, finalment, va assegurar que el compte de 65 milions d’euros del rei emèrit a Suïssa només era la punta de l’iceberg: “Hi ha centenars de comptes en altres jurisdiccions.”

Hi ha qui podrà atribuir les declaracions de la princesa Corinna a la rancúnia o al despit d’una amant ofesa. O afirmar que es tracta d’acusacions sense fonament i que, en tot cas, només esquitxen un membre de la família reial; un argument ben kafkià si tenim en compte que l’afectat ha estat rei durant gairebé quaranta anys i que cap partit polític espanyol (n’excloc els de la perifèria) es mostra disposat a investigar-lo o cap jutge a processar-lo. Sigui com sigui, el ventilador de la princesa Corinna, permanentment engegat, té moltes més possibilitats de provocar la caiguda de la corona que no pas aquells polítics que es van presentar com a flagells del règim del 1978 i que ara, en plena crisi, es mostren còmodament instal·lats en el poder, incapaços d’accelerar la seva caiguda.