VACUNA DE SEGONA

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquesta setmana l’Àfrica continent lliure de poliomielitis. Es tracta d’una de les millors i més esperançadores notícies de les darreres dècades per a un continent castigat i derrotat en moltes ocasions per les malalties infeccioses. La poliomielitis, una malaltia viral amb una especial incidència en les criatures, es calcula que paralitzava cada any 750.000 infants. Devastadores xifres per al futur d’una societat empobrida. La informació –donada a conèixer pels canals habituals d’agències i informatius internacionals–, però, ha tingut una repercussió més aviat discreta, per no dir menor, en una opinió pública que només para atenció a les novetats contínues de l’evolució de la vacuna contra la covid-19 i els mil i un avenços que els diferents laboratoris s’encarreguen de dosificar amb comptagotes. No en va s’hi juguen el prestigi, però també juguen la partida en un escenari on cada prova, cada resultat, pren un significat magnificat, potser excessiu.

La lluita contra la pòlio a l’Àfrica es remunta a l’any 1996, amb el compromís dels líders dels diferents països de col·laborar per a l’erradicació de la malaltia amb la campanya Kick polio out of Africa (‘Treure la pòlio de l’Àfrica’), orquestrada pel desaparegut president de Sud-àfrica Nelson Mandela. Amb menys recursos que al primer món, però amb la certesa que només amb la col·laboració i la coordinació de tots plegats hi hauria un demà sense la malaltia, l’OMS calcula que les activitats desenvolupades en aquests vint-i-quatre anys han aconseguit salvar unes 180.000 vides i evitar que 1,8 milions d’infants quedessin marcats per sempre.

Les comparacions són odioses, però és de necis no veure certes similituds amb la pandèmia que actualment té el món contra les cordes. En primer lloc, la voluntat conjunta de superar un problema comú que va esperonar les accions a l’Àfrica per erradicar la pòlio no serveix ara per a la covid. Davant del bé comú, s’imposa la competitivitat. Davant la salvació de l’espècie, impera la llei del més fort. No. La llei del més poderós. En segon lloc, els resultats per a la pòlio han arribat després d’un llarg període d’anys, mentre que per a la covid-19 s’esperen resultats al desembre. És cert que hi ha molts més mitjans econòmics i humans treballant-hi, però les presses són bones companyes de les falses esperances més que no pas dels bons resultats científics. I, en tercer lloc, potser el que més evidencia aquest planeta marcat per les diferències entre rics i pobres és que l’èxit de la vacuna contra la pòlio a l’Àfrica que s’escriurà com una de les més grans gestes humanes en aquell continent, només representarà un peu de pàgina breu en la història mundial. Encara que sigui per aprofundir en les diferències, els virus potser no entenen de territoris, però les vacunes, sí. Massa i tot.