ELS GESTOS ‘LIVES BLACK MATTER’

L’esgar­rifós tiro­teig per l’esquena a l’afro­a­me­ricà Jacob Blake ha reac­ti­vat i agi­tat la lluita racial als Estats Units, que va arri­bar a un dels seus màxims con­sen­sos i punts d’inflexió amb la des­as­sos­se­gada mort de George Floyd fa uns mesos. L’onada mas­siva de mani­fes­ta­ci­ons, pro­tes­tes (també violència) i indig­nació va tenyir lla­vors de Lives black mat­ter la soci­e­tat, la política (opor­tu­nista o no) i el món de l’esport. En aquest dar­rer, tam­poc ara han fal­tat els ges­tos d’estre­lles en forma de mis­sat­ges, apa­ri­ci­ons clau i la inclusió del movi­ment en tota la maquinària empre­sa­rial, com ha estat el cas de l’NBA, una de les pla­ta­for­mes més potents del pla­neta a l’hora de ven­dre gai­rebé qual­se­vol cosa. La bom­bo­lla d’Orlando, on s’està dis­pu­tant, ha estat fins i tot un mirall per a acti­vis­tes, amb lemes pro igual­tat i justícia lluïts pels juga­dors en samar­re­tes i saba­ti­lles.

Set­ma­nes d’esforç, rei­vin­di­cació, apo­de­ra­ment i auto­re­a­fir­mació esmi­co­la­des en un no res amb els set trets sobre el ja paralític Blake. Tot un bany de rea­li­tat. Ni la con­cen­tració unànime d’un país pri­mera potència mun­dial, ni la nomi­nació a vice­pre­si­denta d’una can­di­data negra (això sí que ha estat una enorme ges­ti­cu­lació), ni tot el gra­pat de bones inten­ci­ons d’una soci­e­tat supo­sa­da­ment avançada i democràtica han ser­vit de res. És cert que a ningú se li escapa que es tracta d’un pro­blema endèmic i que només es pot solu­ci­o­nar des d’una pro­funda rees­truc­tu­ració de la idi­o­sincràsia, la for­mació i el fun­ci­o­na­ment de la poli­cia, en una nació, a més, de tra­dició força racista. I que el camí és llarg. I que hi ha Trump. Però pot­ser queda palès, un cop més, que les bones parau­les i volun­tats can­vien poques coses. O ho fan massa len­ta­ment. L’atu­rada de l’NBA sí que va encen­dre l’alarma i va cap­tar l’atenció del sis­tema. “És sor­pre­nent veure com seguim esti­mant aquest país i ell no ens estima”, va dir en un emo­tiu spe­ech Doc Rivers, entre­na­dor negre de referència. No van fal­tar tuits con­tun­dents de LeBron James, Pau Gasol... El que pot­ser calen són més acci­ons, com atu­ra­des reals, i menys ges­tos. El paral·lelisme és obli­gat. Tant de bo tinguéssim clar aquí com s’ha d’avançar cap a la inde­pendència. I tant de bo haguéssim vist aquests tuits d’espor­tis­tes cata­lans quan l’1-O es va apa­llis­sar la població civil.