Fiblades
NO ET MANIFESTARÀS EN VA
Les massives mobilitzacions de la Diada, tal com les hem conegut durant aquesta darrera dècada, van morir a mans de l’1-O. Durant aquests anys, la convocatòria més gran i transversal coneguda fins ara tenia un sentit en el marc del crescendo que experimentava el sentiment independentista i les expectatives d’un estat propi: era com una haka maori que anunciava una demostració de força, un cop de puny sobre la taula que es gestava al darrere dels centenars de milers de veus que es feien sentir al carrer. El cop va ser el referèndum i les manifestacions del 3 d’octubre el van revalidar i van anunciar també la disposició per continuar l’embat. Després les coses han anat com han anat, i l’estat d’ànim col·lectiu té els mateixos daltabaixos que té el país i la classe política. Per això, aquest any que la prevenció contra la covid-19 imposa un parèntesi en les mobilitzacions, serà una bona oportunitat per repensar si ens hem de continuar manifestant rutinàriament cada Onze de Setembre només per fer piló o si som capaços de fer que torni a ser l’anunci d’un nou pas endavant.