En aquest fotut país, on tenim la maleïda obsessió de ventilar les nostres opinions i obsessions a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, els partits polítics no en són una excepció, sinó un paradigma. I vet aquí que tots els altaveus van plens d’avisos i recadets enviats des de totes les sigles polítiques, especialment les independentistes, perquè Quim Torra expliqui què farà si es confirma la inhabilitació que li té guardada el Tribunal Suprem.

La CUP invoca la “solució Venturós”, com si la Generalitat fos hermètica com la plaça de Sant Pere de Berga. I ERC reclama que no decideixi res sense passar-ho pel sedàs del pacte de govern, que amb prou feines és de conveniència. El president, però, tan aviat dona pistes falses com calla com un mut. I ja que les seves atribucions li ho permeten, confia només en allò que depèn de la seva mà: amb el temps que fa que és en el càrrec, té la pell prou oscada per les llesques tàctiques dels seus adversaris, aliats i correligionaris com per refiar-se de consells samaritans.