Les cendres de Mória

Era una tragèdia anunciada però no la fa menys vergonyosa.

El camp de refugiats de Mória, situat a l’illa grega de Lesbos i considerat com un dels més grans del continent europeu, ha quedat aquesta setmana reduït a cendra. El foc ha destruït el refugi de 13.000 persones, 6.000 de les quals són nens. Sortosament, no hi ha hagut víctimes. Davant la prohibició de les autoritats gregues que es puguin moure per l’illa, s’ha decretat l’estat d’emergència i s’hi han enviat centenars d’antidisturbis. Moltes famílies han de dormir al ras amb les poques pertinences que han pogut salvar del foc.

Mória és ara la imatge de la destrucció, però ja fa molt de temps que és la de la desesperança. Aquest camp de refugiats es va aixecar fa cinc anys per donar una sortida als milers de persones que arribaven a les illes gregues –moltes fugint de conflictes bèl·lics com la guerra de Síria, però també moltes d’altres buscant un futur millor– per després poder fer el salt a algun país europeu. La realitat és que han quedat atrapades en un laberint burocràtic, tot esperant la resposta a una petició d’asil que no acaba d’arribar mai.

En unes instal·lacions que s’havien preparat en un primer moment per a 2.500 persones hi malviuen fins a 13.000. Aquesta situació ha provocat que les tensions entre els interns siguin cada vegada més palpables i també ho són amb els mateixos habitants de Lesbos. El que en un principi havia estat solidaritat i ajuda cap a les persones que arribaven a aquesta illa turística s’ha anat convertint en animadversió quan s’ha vist que ni el govern grec ni la Unió Europea mourien un dit per donar sortida a una situació insostenible. Els refugiats de Mória han hagut de suportar durant aquests anys de capteniment les temperatures gèlides de l’hivern grec i ara s’han d’enfrontar a la pandèmia del coronavirus en un lloc on es fa molt difícil poder mantenir la distància de seguretat. I la higiene. De fet, s’entreveu com a causa de l’incendi la negativa d’un grup de persones a posar-se en quarantena.

Aquesta vegada la Unió Europea reconeix que l’incendi és una tragèdia i finançarà el trasllat de 400 menors no acompanyats. Caldrà veure si la política migratòria de la Unió Europea queda relegada a mantenir uns camps de refugiats en condicions paupèrrimes en diversos països –Grècia, els països dels Balcans, Turquia i Líbia en són alguns exemples– o es reactiva l’acord migratori entre els estats europeus. Brussel·les té previst presentar un acord migratori a finals de mes amb una proposta per a un nou pacte. Té el suport d’Alemanya, el país que va acollir més refugiats durant la crisi del 2015. L’incendi de Mória destapa una situació vergonyosa i tràgica. En ple segle XXI, la gestió europea ha estat, fins ara, un autèntic fracàs.