Ara fa més de noranta anys que Walt Disney va estrenar la primer pel·lícula sonora d’animació. Era el 19 de setembre del 1928. Seria la primera abans d’enfilar una llarga sèrie d’èxits amb títols com Blancaneu, Dumbo i Bambi. I si els recordo aquesta efemèrida és perquè els voldria parlar d’una novel·la, Tota una vida per recordar, de Núria Pradas, Premi Ramon Llull d’aquest any. Pradas els convida a conèixer des de dins la fàbrica de somnis que Walt Disney va crear a Los Angeles en la dècada dels anys trenta i quaranta del segle passat. Una història que permet al lector descobrir tota una altra realitat de l’engranatge de la factoria Disney. Més dura i crua, lluny de la imatge tendra i ensucrada que transmetien a la pantalla els personatges que tots coneixem. A través d’una protagonista, la Sophie Simmons, feta a partir de dues il·lustradores reals –Mary Blair i Retta Scott– Pradas ens mostra com es treballava de valent, tocant de peus a terra, sovint en condicions ben poc dignes, per fer uns productes que havien de fer somniar tot un país que ho necessitava més que mai. Els Estats Units estaven sotmesos a la depressió dels anys trenta. I en aquell moment, a les dones els tocava pagar un preu molt alt, arraconades i menystingudes en un univers masculí en què s’havien d’esforçar el doble per demostrar el seu talent i la seva vàlua més enllà de la secció de tinta i pintura. Escarrassar-se per fer veure a Walt Disney que les dones, com els homes, podien il·lustrar i tenien la mateixa habilitat per crear accions fluïdes a l’hora d’animar. Som testimonis d’excepció al costat de la Sophie per veure de quina matèria primera estan fets els somnis, però també els fracassos i les desil·lusions. En un entorn històric fascinant, Sophie Simmons viu una època convulsa però apassionant i coneix personatges increïbles, com l’il·lustrador Art Babbit, que mirarà de fer obrir els ulls a Walt Disney perquè no acabi encegat fins al punt que una vaga de sindicats arruïni la seva idea de Disneyland. En definitiva, si es capbussen en aquesta novel·la de Núria Pradas es miraran les pelis de Disney amb uns altres ulls, gràcies a la mirada que els procura la Sophie. I també entendran per què Mickey Mouse tenia una cara fosca.