L’ENLLUSTRADOR DE SABATES

Quan era petit, m’explicaven la història d’un personatge que, segons sembla, era molt popular a la meva ciutat. Mai vaig saber si era real, però jo me la vaig voler creure. Li deien en Cirabotes i es dedicava a netejar les sabates dels seus veïns. Cada matí, se situava al capdamunt de la porta dels Turers, molt a prop del lloc on el 13 de novembre del 1873, durant l’atac de les tropes carlines de Francesc Savalls, el comandant d’armes Josep Toribi d’Ametller havia estat ferit de mort. Es tractava, segons deien, del seu particular homenatge al màrtir republicà. Amb la seva caixa de fusta i un exemplar rebregat de La conquesta del pa de Piotr Kropotkin a dins, s’havia convertit en una silueta indestriable de la ciutat. En Cirabotes tenia una forma particular d’operar. Cobrava segons les possibilitats dels clients i, quan no podien pagar, ho feia en espècies, ja fos per un tall de cabells o per unes quantes arengades.

El 14 d’abril del 1931, quan es va proclamar la República, en Cirabotes va veure acomplert el seu somni. Immediatament, va agafar les coses i se’n va anar cap a Barcelona per posar-se a les ordres de Francesc Macià. Hi va anar a peu, tot resseguint la costa, però quan hi va arribar, la República Catalana havia estat substituïda per la Generalitat provisional. Aleshores va decidir girar cua i tornar-se’n a casa. Quan va arribar, algunes persones de dretes li feien mofa: “Vaja quin viatge més inútil que has fet! T’han ben pres el pèl.” Però en Cirabotes, que duia la rialla permanentment instal·lada als llavis, els replicava amb ironia: “I tant que m’ha servit, perquè durant el trajecte he pogut enllustrar un munt de sabates!”

Quan era petit, no acabava d’entendre el missatge que hi havia al darrere de la història d’un home que havia vist com el somni de la seva vida s’havia esvaït en poques hores i, malgrat això, seguia sent feliç. Molt probablement, en Cirabotes hauria desitjat que aquell viatge hagués acabat d’una altra manera, però també era ben conscient que la felicitat, per damunt de tot, la trobem en el camí per arribar als somnis que nosaltres mateixos hem ideat. En realitat, allò que ens proporciona la felicitat és la possibilitat de fer feliços els altres, d’enllustrar les seves sabates.