Els acords d’Abraham

Trump va rebre dimarts a la Casa Blanca, orgullós i satisfet, les autoritats d’Israel, Bahrain i els Emirats Àrabs Units. Són els protagonistes dels anomenats Acords d’Abraham (amb un forta càrrega simbòlica d’Abraham com a pare comú de jueus i àrabs), que suposen una entesa entre Tel-Aviv i dos països del golf Pèrsic. A la pràctica, és el reconeixement de les relacions i les aliances que fa anys que es cultiven. Per a Israel, és un pas important que dos països àrabs el reconeguin. Tel-Aviv tindrà una primera via de relacions diplomàtiques al golf Pèrsic, on fins ara no hi havia ni un sol país que reconegués la legalitat de la seva existència. Bahrain i els Emirats Àrabs Units són dos estats relativament petits, però al darrere hi ha l’aprovació de l’Aràbia Saudita, que torna a posar de manifest la lluita amb l’Iran per l’hegemonia de la regió. A part de la relació diplomàtica també hi ha intercanvis econòmics.

Teheran es considera una potència de la regió i és temuda per Riad. Des de fa quaranta anys, es veu com un focus d’inestabilitat –la revolta del 1979 contra el xa va ser el punt d’inflexió– i d’idees revolucionàries que s’intueixen com una amenaça des dels règims autocràtics de la regió. A més, es torna a posar de manifest el duel entre xiïtes i sunnites. L’Iran compta amb la majoria de població xiïta, mentre que l’Aràbia Saudita és de majoria sunnita. Per exemple, amb la participació de Bahrain en aquest acord s’evidencia l’intent dels seus dirigents (sunnites) d’evitar inestabilitats amb la seva població, que és de majoria xiïta. A l’Aràbia Saudita es calcula que el 15% de la població també segueix aquesta branca de l’islam.

En aquest nou episodi de les relacions internacionals d’Israel hi ha la influència de Jared Kushner, gendre del president dels Estats Units. Kushner és membre d’una influent família nord-americana d’origen jueu i el principal assessor de Trump en el conflicte araboisraelià. El resultat d’aquest acord –que s’ha presentat com un dels més importants dels darrers temps en el conflicte araboisraelià– deixa guanyadors i vençuts. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no cedeix en gairebé res i pot desviar l’atenció de la pandèmia al seu país (un dels que té el nombre de contagis més elevat) i del seu procés judicial. Per la seva banda, Trump presenta una intervenció en l’escenari internacional pocs mesos abans de les eleccions presidencials, una jugada que perseguia des de l’inici del seu mandat, a banda d’anunciar que “cinc o sis països àrabs més” –Oman seria segurament el següent– fan cua per sumar-se a l’acord. A l’altra banda, però, hi ha els palestins, que veuen com dos països àrabs arriben a acords amb Israel, i l’Iran, que queda cada vegada més aïllat en el món àrab. Israel agafa avantatge en l’escena geopolítica.