Fiblades
INDULT RIMA AMB CUL
El govern espanyol ha decidit engegar el procés d’indult per als presos polítics catalans amb la seguretat que amb aquesta perdigonada farà caure diferents pardals alhora. D’una banda, amb aquest gest disfressat de bona voluntat, espera mantenir parada la famosa taula del diàleg, aquesta cançó enfadosa que té tanta música i tan poca lletra. De l’altra, espera que els diputats independentistes a Madrid s’enlluernin –a cegues, perquè l’indult arribaria, si arriba, després d’escoltar el Suprem, de resoldre els probables recursos i de suportar les ignominioses campanyes en contra– i li prestin els vots necessaris per aprovar els pressupostos. I, finalment, introdueix un nou feix de zitzània enmig de la rotllana independentista: amb la campanya per l’amnistia ja engegada, abocaria els presos a desdir-se’n, a ignorar la resta dels 2.850 encausats i represaliats i a acceptar la culpabilitat a canvi de la llibertat. I a dividir-se, perquè, si no han canviat molt les coses, probablement n’hi haurà que enviaran el govern i l’indult a rimar per allí on l’esquena canvia de nom.