PAGAR PER PEGAR

E l govern espanyol va pagar 42 milions d’euros en sobresous als agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil desplegats a Catalunya fa tres anys per reprimir el referèndum de l’1 d’octubre. La dada l’ha donat a conèixer aquesta setmana VilaWeb arran d’una informació que va reclamar el juny passat Òmnium Cultural al Ministeri d’Hisenda espanyol i que aquest, després de marejar la perdiu i escudar-se dient que es tractava d’informació reservada, l’ha acabat donant obligat pel Consell de Transparència i Bon Govern. La xifra és esfereïdora pel que representa i no cal fer gaires números per evidenciar que a Espanya es premia la violència policial i es guardona la repressió sota el paraigua de l’ordre constitucional. La coneguda com a operació Copèrnic, sí aquella que va utilitzar els vaixells amb ninotets del Piolín i que no va trobar ni una urna, va mobilitzar 15.263 agents dels dos cossos policials. Si fem un càlcul ràpid, a cada policia i guàrdia civil el van premiar per apallissar votants amb uns 2.700 euros. I a això cal afegir les dietes per als desplaçats i les retribucions per medalles posteriors a l’honor per haver afrontat amb valentia i coratge les mirades d’odi dels catalans que els colpejaven amb tanques voladores i els feien caure amb Fairy.

Això sí que és una “pagueta”! Més enllà de la broma fàcil, en una setmana marcada pel record de l’1-O i per la destitució esperpèntica del president de la Generalitat, la lectura que qualsevol mortal pot extreure de la informació és clara. I perillosa. La resposta d’un estat que s’autoanomena democràtic ha de ser incentivar les seves forces policials perquè reprimeixin sense mesura qualsevol dissidència? Amb la connivència de la justícia, els agents superen els límits del sentit comú i justifiquen els seus excessos amb el compliment d’unes ordres. Ells no pensen, actuen. I quan no penses et deshumanitzes. Qualsevol policia, pel sol fet de dur un uniforme, té més drets que un ciutadà de peu? La seva paraula és llei, encara que l’apliqui a cops de porra sobre els cossos de la gent del carrer? La resposta és afirmativa i confirma fins a quin punt aquest estat de dret que tant homenatja les plaques se sustenta en unes bases podrides.