UNA LEGISLATURA DE TRASPÀS

Aquesta legislatura, que s’encara cap a les eleccions lentament no per activa sinó per passiva, no era una legislatura fàcil. Després de la legislatura del compromís per preparar i validar una declaració d’independència i del govern legítim va arribar la legislatura de la segona fase de la repressió judicial i del govern efectiu. Els diputats i membres del govern, dels partits i de les organitzacions sobiranistes han hagut d’intentar reconstruir la trencadissa política, estratègica i anímica i, amb la pandèmia, l’agudització de la social. El primer embat es va perdre, no va culminar, i això porta i comporta a les files independentistes, a més de la ràbia i el dolor per la repressió viscuda, desorientació, retrets, acusacions i un maldar no només per no perdre la confiança guanyada, sinó per ampliar-la.

La repressió ha tensionat i reduït la possibilitat de fer política i, massa vegades, els independentistes s’han entortolligat amb interlocutòries, sentències i amenaces. Al final, també, d’aquesta legislatura, com al final de la legislatura passada: cop de puny declaratiu, i assumpció posterior dels mandats judicials o polítics espanyols. No és un retret (seria en tot cas un autoretret, almenys pel que fa a la legislatura passada), crec que és una constatació. Aquesta legislatura s’hauria d’haver fet d’una altra manera; ara bé, era possible fer-ho d’una altra manera?

El 2020 és any de traspàs, i hi ha molta literatura popular sobre els anys bixests, tota al voltant de la malastrugança. Què seria una legislatura de traspàs? Una legislatura malastruga? De traspassar, de passar d’un costat a l’altre? De quin a quin altre? De traslladar d’una data a una altra data, d’endarrerir la presa d’una decisió? De cedir a una altra persona una propietat, el capital del 2017 a un nou president? O, simplement, una legislatura traspassada, difunta, vaja, fa mesos.

Podríem tenir al davant 54 dies fins a unes noves eleccions i en tindrem uns 124. Que els valorem a posteriori millor o pitjor dependrà de com es gestionin i de què serveixin en el marc de la legislatura present i en la transició cap a la següent. Només espero que no fem escaient del tot la dita “legislatura de traspàs, guarda’t d’ella i del que ve detràs”.