SORPRESA D’OCTUBRE

S’ha arribat a qualificar com un dels pitjors debats televisats de la història dels Estats Units. Aquest va ser l’espectacle que van oferir els candidats a la presidència a la Casa Blanca, Donald Trump i Joe Biden, la matinada de dimecres, que s’ha arribat a comparar amb una conversa entre dos nens petits.

Les interrupcions i les faltes de respecte entre els contrincants van ser la tònica general d’un debat que es va centrar en els retrets i que va tenir poques propostes constructives. “Ets un pallasso”, “he treballat jo més en 47 mesos que tu en 47 anys” o “per què no calles?” són algunes de les frases que es van dedicar els dos presidenciables, tots dos senyors d’edat. L’objectiu de Trump va ser deixar fora de joc des del primer minut –a còpia d’anar-lo interrompent– un Biden que tenia entre els seus objectius atacar Trump per la gestió del coronavirus.

Ara, de cop, ha arribat l’october surprise, que en el llenguatge polític nord-americà es refereix a un fet que pot passar just abans de les eleccions. Tres dies després del debat, ha arribat la notícia que el president i la seva esposa, Melania Trump, han donat positiu en la prova de coronavirus. Un projectil en tota la línia de flotació del magnat, que des de l’inici ha infravalorat la malaltia i que fins i tot va recomanar beure lleixiu per combatre-la, fet que va desmentir durant el debat. Ara, caldrà veure quina és la gestió que en fa el seu equip de campanya i com evoluciona la malaltia en un home de 74 anys amb sobrepès. Hi ha qui hi veu una estratègia electoral per demostrar que pot superar la malaltia i que és un home sa i fort.

Trump va demostrar durant el debat que es mou millor en un terreny on regna el caos i el llenguatge pel boc gros. Les seves piulades a Twitter en són un bon exemple. De fet, quatre anys després d’ostentar la presidència dels Estats Units encara es vanagloria de ser un home que està en contra de les estructures de l’estat, un dels arguments per atacar el seu rival, Joe Biden. El veterà demòcrata és allò que se’n podria dir un supervivent polític. Fa gairebé cinquanta anys que va ser senador per Delaware i ara està a punt de fer l’esprint final cap a la presidència dels Estats Units. Biden representa allò que tan critica Trump: l’establishment de Washington.

El debat ha evidenciat el mal moment que passa la política, no només als Estats Units. En un món globalitzat –on les notícies es publiquen a cop de piulada i sense ni tan sols ser contrastades i on un m’agrada té més valor que qualsevol argument– es fa difícil plantejar un debat més profund, i més si es té en compte que un dels participants, Trump, és habitual consumidor i difusor de les anomenades fake news. Lluny queden els enfrontaments verbals que al seu dia van protagonitzar John F. Kennedy i Richard Nixon l’any 1960 i que va servir perquè l’aleshores jove senador en sortís com a clar guanyador. Era la primera vegada que els espectadors podien veure en directe la batalla dialèctica entre els dos aspirants a la presidència de la Casa Blanca. Es calcula que uns 60 milions de nord-americans es van aplegar davant dels aparells de televisió. En aquell debat hi va jugar un paper important la retòrica, però Kennedy va saber utilitzar el que fins llavors era desconegut: el llenguatge televisiu per atraure els teleespectadors. Un cop acabat el debat, Nixon sabia que havia perdut les eleccions.

Seixanta anys després, el poder de la televisió continua sent important, però ha deixat de tenir la màgia i l’atracció com a gran mitjà de comunicació de masses de què havia gaudit en temps passats. Els caps de campanya han après que el més important és que la imatge del candidat electe no en surti excessivament perjudicada. L’agressivitat verbal emprada entre presidenciables també revela el grau de polarització que es viu actualment als Estats Units. És un moment crucial per al futur del país, un dels més afectats per la pandèmia –les darreres xifres eleven les víctimes mortals fins a les 200.000–, immers també en una greu crisi econòmica que ja es comença a comparar amb la Gran Depressió. A més, cal no oblidar l’augment dels disturbis que s’han anat succeint per la violència policial exercida en contra de la comunitat afroamericana –el punt àlgid va arribar amb la mort de George Floyd– i que ha convergit en el moviment Black lives matter, mentre grups supremacistes exhibeixen el seu poder als carrers.

Amb una situació tan complicada, no es necessiten més piròmans ni ningú que s’hi posi a l’altura per esgarrapar quatre vots.