EL LLEGAT DEL PARE RAGUER

Aquesta set­mana ens ha dei­xat el monjo i his­to­ri­a­dor Hilari Raguer, un savi en majúscu­les. Vaig tenir l’opor­tu­ni­tat d’entre­vis­tar-lo fa tres anys per a la revista Presència. Vam que­dar a l’Aba­dia de Mont­ser­rat i, just abans de començar, ja em va dema­nar si podria encai­xar la tro­bada amb les seves ocu­pa­ci­ons. Raguer era un home afa­ble, però extre­ma­da­ment zelós de la seva vida mona­cal, a la qual havia dedi­cat tota la seva existència. També era un home for­jat a si mateix. “No tinc estu­dis, ni lli­cen­ci­a­tura, ni doc­to­rat d’història, ni tan sols un màster, ara que van tan barats”, con­fes­sava amb iro­nia. I, mal­grat tot, han estat per­so­na­li­tats com ell o com el pare Josep Mas­sot els que han con­tribuït a con­ver­tir el mones­tir de Mont­ser­rat en un refe­rent cul­tu­ral de pri­mer ordre.

El pare Raguer era un inves­ti­ga­dor rigorós, que va acce­dir a fonts inèdites i va man­te­nir en tot moment la inqui­e­tud i la curi­o­si­tat, dos ingre­di­ents impres­cin­di­bles per a un his­to­ri­a­dor. I, al mateix temps, que va desen­vo­lu­par l’ofici amb volun­tat de divul­gació, ple­na­ment cons­ci­ent que els his­to­ri­a­dors tenen una funció social vin­cu­lada a la neces­si­tat de tras­lla­dar els conei­xe­ments adqui­rits. Però, molt pro­ba­ble­ment, el tret més remar­ca­ble va ser la seva capa­ci­tat per rei­vin­di­car per­so­nat­ges obli­dats i per tren­car tòpics. Les bio­gra­fies dedi­ca­des al gene­ral Batet i a Car­rasco i For­mi­guera no només són una rei­vin­di­cació de dos per­so­nat­ges atra­pats per les con­tra­dic­ci­ons del seu temps, sinó també un home­natge a les per­so­nes que van saber man­te­nir els ide­als fins al dar­rer ins­tant. Raguer també va des­mun­tar algu­nes tesis per­fec­ta­ment arre­la­des. En el lli­bre La pol­vora y el inci­enso. La Igle­sia y la Guerra Civil española (2001), con­tras­tava “el bel·licisme de l’Església espa­nyola, que no havia orga­nit­zat l’aixe­ca­ment però que s’hi va llançar en braços, amb la posició del Vaticà, molt més reti­cent”. Les seves teo­ries li van com­por­tar incom­prensió per part d’alguns catòlics, que el con­vi­da­ven a aban­do­nar l’acti­vi­tat sacer­do­tal o a retrac­tar-se. Però Hilari Raguer no va fer ni una cosa ni l’altra i va man­te­nir fins al dar­rer moment les seves teo­ries. Unes teo­ries que es tro­ben con­den­sa­des en un munt de lli­bres i arti­cles que són, a par­tir d’ara, un lle­gat immens.