ORGANITZACIONS CRIMINALS

Aquesta set­mana, el Tri­bu­nal d’Apel·laci­ons d’Ate­nes ha dic­ta­mi­nat que la direcció del par­tit neo­nazi Alba Dau­rada és una orga­nit­zació cri­mi­nal perquè ha actuat con­tra els seus adver­sa­ris polítics al marge de la llei. La notícia d’aquesta sentència ha arri­bat fins a nosal­tres com­par­tint els espais infor­ma­tius amb una nova reben­tada de tapes del cla­ve­gue­ram espa­nyol, gràcies a l’ines­go­ta­ble fons d’armari de l’extor­si­o­na­dor José Manuel Villa­rejo. Però aquí no sabem ben bé com qua­li­fi­ca­ria un tri­bu­nal de justícia aquest tren­ca­clos­ques que, com més peces té, amb més niti­desa mos­tra l’estruc­tura cor­rupta dels grups que es repar­tei­xen el domini polític, econòmic i mediàtic de l’Estat. Ni com cer­ti­fi­ca­ria la sim­bi­osi necessària entre les cúpules del bipar­tit, de la poli­cia, de la judi­ca­tura i de les finan­ces per tapar la cor­rupció, per ordir dife­rents ope­ra­ci­ons Cata­lu­nya o per tapar les ver­go­nyes de la casa reial. I no ho sabem ni ho sabrem perquè, quan es tracta de des­fer el cab­dell, els que no hi són embo­li­cats a dins, cor­ren més que For­rest Gump.