MILLORANT LES EINES

“Les organitzacions es veuen obligades a innovar. Si no hi ha capacitat d’innovar, de reaccionar planificadament als canvis interns i externs, l’organització perdrà les oportunitats que se li ofereixin i es trobarà sotmesa a un canvi inevitable i sense rumb conegut.”

Niklaas Luhmann

La temptació aquesta setmana és molt gran en relació amb l’elecció de la temàtica de l’article que ens acosta periòdicament: d’una banda, tenim l’absolució de Tamara Carrasco després de dos anys de segrest domiciliari i judicial motivats per una investigació que no s’aguanta per enlloc i que ha conclòs que no és culpable dels delictes de terrorisme i rebel·lió, ni tampoc de desordres públics. La magistrada del jutjat penal 25 de Barcelona ha considerat l’acció de la Guàrdia Civil relativa a la integrant dels CDR “poc seriosa” i l’ha absolt després d’haver estat criminalitzada, estigmatitzada i confinada durant tretze mesos al seu municipi, Viladecans. Aquesta és de traca i mocador. Per si no en teníem prou, aquest divendres hem patit un nou episodi de provocació d’el preparado i la seva corrua de paràsits en forma de visita a la capital catalana. A manera de no benvinguda, l’ANC ha convocat una gran cadena humana entre l’estació de França i el monument a Colom a la qual el govern, ERC i Junts –entre d’altres– hem donat suport. Però no ho han aconseguit: la figura de Felip VI no centrarà la reflexió que us comparteixo tot seguit. El perquè és clar: m’interessa més mirar endavant, centrar l’objectiu i parlar-vos de la nova eina que, al meu entendre, ha de permetre aplicar a mitjà termini el mandat de l’1-O. Aquesta nova eina es diu Junts, i el diumenge 4 d’octubre en vam aprovar el full de ruta que recull aquest i altres objectius de país en un moment de gran complexitat i rellevància. 

De fet, ja ho expliquem d’una manera molt transparent en els nostres espais de comunicació pública: el naixement de Junts respon a la voluntat de defensar la llibertat en la seva plenitud i de superar febleses i debilitats fruit de la repressió –com molt bé explicava el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva primera entrevista televisiva un cop destituït impresentablement i il·legítimament del càrrec. Han estat deu setmanes de congrés telemàtic (del 25 de juliol al 3 d’octubre) que ens han permès debatre, posar en comú i confrontar opinions i vies d’acció des de la voluntat de construir quelcom realment útil per a la ciutadania que superi les dinàmiques i els tarannàs dels partits tradicionals. Nous procediments en un context que és també nou i que ens ve imposat no només per la situació personal (jo n’hi dic sense embuts repressió) d’alguns dels impulsors d’aquest projecte, sinó també pel context de pandèmia. Podem dir que tot i les dificultats, ens n’hem sortit, hem estat capaços d’articular l’eina que únicament és i serà vàlida en tant que ens permetrà assolir l’objectiu (que no és altre, manllevant aquell eslògan d’un dels memorables 11-S impulsats per la societat civil catalana, que la independència). 

No us cansaré desgranant el contingut de les ponències que s’han succeït durant tot aquest període constituent, però sí que voldria destacar-ne alguns aspectes principals, sobretot des del punt de vista cultural que, com sabeu, vertebra la meva acció política i motiva la meva vida personal. En el punt vuitè de la seva ponència política i estratègica, Junts es posiciona “a favor d’una societat culta, educada, cívica i promotora dels valors de la pau, amb obertura als nous corrents de pensament i de creació” i “en contra de l’apropiació de la cultura per grups sectaris i a la supeditació de l’activitat cultural al seu rendiment econòmic”. Igualment reivindica l’àmbit propi dels Països Catalans en tant que “un espai lingüístic, cultural i comunicatiu dividit políticament, des de la col·laboració i el treball conjunt, però sobretot des del respecte mutu per aprofundir en aquesta relació fraternal comuna”. 

El text aprovat la setmana passada recull també reptes de present i de futur vinculats a aspectes com el feminisme, la lluita per l’assoliment dels drets humans que són també socials, civils i lingüístics (aquests últims queden recollits en objectius irrenunciables com el reconeixement de la unitat de la llengua catalana i l’oficialitat del català a la Unió Europea) i els reptes majúsculs vinculats a l’Agenda 2030 relacionats amb l’emergència climàtica i la posada al dia dels sectors productius, que es tradueix en l’articulació d’una societat del segle XXI i per al segle XXI que se sustenta en el coneixement i que és digital.

Sobre tot plegat en podeu conèixer i llegir més, però sobretot podeu sumar-hi propostes, iniciatives i vehicular consultes. I és que la participació és un dels pilars que sustenten aquest espai polític que aglutina la marca Junts: us hi esperem.