‘ANNUS HORRIBILIS’

L’any 1992, aquesta expressió va entrar en el top ten a Angla­terra per posar en evidència el mal any de la reina Isa­bel II. Ella mateixa l’havia fet ser­vir durant el dis­curs a Guild­hall aquell any, pot­ser en un intent de posar-se ella mateixa el dit a la nafra abans que ho fes­sin els altres. No era la pri­mera vegada que s’uti­lit­zava aquesta expressió lla­tina per mani­fes­tar com d’insu­por­ta­ble pot arri­bar a ser per a una per­sona un període de temps con­cret. Com això de les monar­quies és un vedat exclu­siu de qua­tre famílies que viuen a costa de la nos­tra infi­nita paciència, els de la casa de Wind­sor i els de la Mai­son de Bour­bon són parents. Una i l’altra han apor­tat a la història un bon gra­pat d’inde­sit­ja­bles que seria com­pli­cat de poder enca­bir en aquest arti­cle, però podríem men­ci­o­nar Edu­ard VIII, que va abdi­car per casar-se amb l’ambi­ci­osa Wallis Simp­son, i que a mesura que es van des­clas­si­fi­cant docu­ments, es van posant en evidència les seves sim­pa­ties per Hit­ler i el nazisme fins al punt de ser apar­tat per Churc­hill atès que els ser­veis secrets angle­sos tenien sos­pi­tes que traïa el seu propi país. (Pot­ser és bo recor­dar que durant la Pri­mera Guerra Mun­dial aquesta família d’ascendència ale­ma­nya va can­viar el seu cognom per un més dige­ri­ble en anglès: Wind­sor). També els Bor­bons han tin­gut exem­plars que han estat fer­vents ena­mo­rats dels dic­ta­dors de torn. Se sap que els elo­gis d’Alfons XIII a Mus­so­lini van merèixer l’atenció de la premsa fran­cesa, que va pas­sar a ano­me­nar-lo “el rei amb camisa negra”. D’aquesta família del Came­tes, que és com a Cata­lu­nya es conei­xia el de la camisa negra, podem afir­mar rotun­da­ment, i la història ens ho con­firma, que no se’n pot sal­var ni un. Deu ser cosa de la genètica. Tots ple­gats sem­pre han tin­gut una pre­di­lecció per l’extrema dreta i per tot allò que deixi anar una pene­trant olor d’uni­forme i sabre. La relació del pre­pa­rao amb el dic­ta­dor Franco n’és un altra prova. Mal­grat que els reis ja se sap que gau­dei­xen, per la gràcia de ves a saber qui, d’una vida rega­lada, em sem­bla que els annus hor­ri­bi­lis fa temps que ja han tru­cat a la porta dels Bor­bons, tot i que facin veure que no passa res i que inten­tin dis­si­mu­lar amb aquell per­ma­nent som­riure Pro­fi­dent als lla­vis. Quina tropa, renoi!