L’ESPRINT FINAL DE TRUMP

Trump en estat pur. És el que s’ha pogut veure els darrers dies en els mítings en què ha participat l’actual president dels Estats Units i candidat a la reelecció, Donald Trump. Si en les darreres eleccions l’objectiu del presidenciable van ser els migrants i la manera d’evitar que entressin al país –que ha fet realitat amb la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic–, aquesta vegada l’objectiu és minimitzar els efectes del coronavirus i presentar-se com a vencedor per haver superat la malaltia sense gaires afectacions.

La pandèmia ha trastocat els darrers mesos de mandat del magnat. L’economia nord-americana s’ha desplomat, les morts per culpa del virus no paren de créixer –en un país on les classes més desfavorides no tenen accés als serveis mèdics– i Trump veu com el seu rival demòcrata, Joe Biden, s’imposa, de moment, en les enquestes. Amb un perfil més moderat i lligat amb el que tradicionalment s’ha anomenat les altes esferes polítiques de Washington, Biden ha agafat un còmode avantatge, segons tots els pronòstics. Té el suport dels votants demòcrates, inclosos també els que el 2016 van preferir votar Trump abans que Hillary Clinton, que ara tornarien a apostar pel partit demòcrata. Tot i això, cal recordar episodis no tan llunyans en què els pronòstics no s’han complert. La mateixa victòria de Trump va agafar per sorpresa la seva rival demòcrata, que havia liderat les enquestes. Un fet similar va passar amb el referèndum del Brexit: els pronòstics no van detectar que la balança s’inclinaria cap a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

En aquest escenari en què se’l presenta com a futur perdedor, Trump ha decidit jugar la carta de la polarització –tot i una mena de parèntesi en el debat de divendres a la matinada, en què va demostrar una actitud civilitzada– en un moment en què la societat nord-americana es mostra molt dividida. La violència policial contra la comunitat afroamericana, que va provocar la mort de George Floyd, i que ha desembocat en un moviment que ha recorregut tot el país amb el nom de Black Lives Matter, n’és un exemple recent. Precisament, les darreres dades indiquen que el vot per correu s’ha disparat i que els afroamericans han multiplicat per sis la seva participació anticipada. Les eleccions nord-americanes es presenten en un temps incert. La pandèmia hi juga un paper crucial, però també les intromissions de diferents països –l’FBI assenyala Rússia, l’Iran i la Xina– per desestabilitzar el procés electoral i incidir en els resultats. El Kremlin ja ho va fer el 2016 a favor del magnat. Els últims dies seran clau. Trump juga amb esperit de remuntada, amb una marató de mítings i amb l’objectiu d’arreplegar cada vot. Ja ho va aconseguir fa quatre anys. Ho farà també aquest 2020?