L’IEC I L’EMBOLIC DEL GÈNERE

L’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans (IEC) ha incor­po­rat catorze parau­les al dic­ci­o­nari refe­rents al lèxic LGTBI. Podria sem­blar un avenç, però és més aviat tot el con­trari. No només es defi­nei­xen mala­ment alguns mots, sinó que se n’accep­ten d’altres que ser­vei­xen per estig­ma­tit­zar el col·lec­tiu, o que no són emprats per ningú.

Hi ha tres parau­les cor­rec­tes: bifòbia, aversió a la bise­xu­a­li­tat o als bise­xu­als; les­bofòbia, aversió al les­bi­a­nisme o les les­bi­a­nes, i interfòbia, aversió a la inter­se­xu­a­li­tat o als inter­se­xu­als. La defi­nició d’inter­se­xual, però, és errònia. El DIEC els con­si­dera algú “que pre­senta caràcters sexu­als mas­cu­lins i feme­nins”, fet que encaixa millor amb algu­nes per­so­nes trans. Una dona trans pot tenir mame­lles i penis; un home trans pot pre­sen­tar una mus­cu­la­tura i pèl cor­po­ral pro­pis d’un mas­cle i tenir vulva. La defi­nició cor­recta d’inter­se­xual és algú que pre­senta cro­mo­so­mes, geni­tals o gònades (ova­ris, tes­ti­cles) que no encai­xen amb la típica repre­sen­tació mas­cu­lina i feme­nina. La inter­se­xu­a­li­tat, més que una sola con­dició, n’és un ven­tall, fet no reco­llit en la defi­nició d’inter­se­xu­a­li­tat, “qua­li­tat o con­dició d’inter­se­xual”.

L’IEC erra perquè no té gens clara la diferència entre sexe, la lec­tura social de les carac­terísti­ques biològiques (feme­lla-mas­cle), i gènere, la iden­ti­tat assig­nada a aques­tes carac­terísti­ques biològiques (home-dona), influ­en­ci­ada per valors cul­tu­rals.

Els exem­ples més clars són les defi­ni­ci­ons de cis­se­xual i transgènere. L’IEC defi­neix cis­se­xual “que se sent del sexe al qual per­tany biològica­ment”, i transgènere “que se sent del sexe opo­sat al qual per­tany biològica­ment”. En pri­mer lloc, ningú, o pràcti­ca­ment ningú, se sent del sexe al qual per­tany biològica­ment. No ens sen­tim ni mas­cles, ni feme­lles. Per això a les dones (cis) o als homes (trans) emba­ras­sats els pre­gun­tem si el fetus és nen o nena. Si ens res­pon­gues­sin que és feme­lla, mas­cle o inter­se­xual, difícil­ment ens ima­gi­naríem el futur bebè. Així doncs, una per­sona cisgènere és aque­lla que se sent iden­ti­fi­cada amb el gènere assig­nat en néixer. És a dir, un home mas­cle o una dona feme­lla, la majo­ria de la nos­tra soci­e­tat. Una per­sona transgènere no se sent iden­ti­fi­cada amb el gènere assig­nat en néixer. Una dona trans és una dona que, en néixer mas­cle, se li va assig­nar el gènere home; un home trans és un home que, com que va néixer feme­lla, el van con­si­de­rar dona.

El dic­ci­o­nari inclou, també, el mot trans­ge­ne­risme, “qua­li­tat o con­dició de transgènere”. Si bé la defi­nició és cor­recta, el con­cepte és força pro­blemàtic, en reme­tre al trac­ta­ment del fet trans com una malal­tia. La pato­lo­git­zació de les per­so­nes trans no està per­mesa a Cata­lu­nya d’ençà del 2016. Trans­ge­ne­risme és pec­cata minuta en com­pa­ració amb les parau­les hete­rofòbia, aversió a l’hete­ro­se­xu­a­li­tat o als hete­ro­se­xu­als, i cisfòbia, aversió a la cis­se­xu­a­li­tat o als cis­se­xu­als. No exis­tei­xen, o almenys no tant –segu­ra­ment al món tro­baríem algú que odiés les per­so­nes cisgènere i hete­ro­se­xu­als– com per con­si­de­rar-se un feno­men com­pa­ra­ble a l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. No exis­teix cap règim polític, social, legal i mèdic que dis­cri­mini les per­so­nes hete­ro­se­xu­als i cisgènere, i que es jus­ti­fi­qui i es per­petuï mit­jançant un ima­gi­nari cul­tu­ral que estig­ma­titza aquests col·lec­tius. Els mots hete­rofòbia i cisfòbia s’han emprat per negar les dis­cri­mi­na­ci­ons pati­des pel col·lec­tiu LGTBI, pre­sen­tant la pèrdua de pri­vi­le­gis de les per­so­nes cisgènere i hete­ro­se­xu­als com una pèrdua de drets.

La menció d’honor se l’emporta mono­se­xual. Segons l’IEC, fa referència tant als homo­se­xu­als com als hete­ro­se­xu­als que sen­ten atracció sexual envers indi­vi­dus d’un sol sexe. Es tracta d’una mena de llicència cre­a­tiva, perquè ningú es defi­neix així. Men­tres­tant, les per­so­nes ase­xu­als, les que no sen­ten atracció sexual per cap per­sona, inde­pen­dent­ment del seu gènere, segui­ran sense veure’s reco­ne­gu­des pel dic­ci­o­nari. Lle­vat que no siguin una mena de molsa o fal­guera. Segons el DIEC, l’ase­xual “es repro­du­eix sense acció sexual”, o és ase­xuat, és a dir, man­cat de sexe.