SÁNCHEZ, EL MAL MENOR

La nova operació contra l’independentisme s’acumula a la llarga llista d’evidències que les clavegueres de l’Estat i el seu braç togat tenen vida pròpia. És una sublimació del todo por la pàtria que els porta a fer el que calgui per ensorrar un moviment polític i social democràtic que no els fa el pes. Els cossos policials actuen al marge del poder polític i la justícia fa de l’arbitrarietat la norma, depenent de quin jutge toqui o es busqui per afinar-ho tot plegat. Un contrapoder que posa entrebancs a qualsevol iniciativa de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya per la via del diàleg i la negociació política.

Pot semblar recargolat creure que la coincidència de l’operació amb la ressaca de la humiliació de l’Audiencia Nacional a la Guàrdia Civil sigui casual. I que sigui casual que l’operació coincideixi amb l’aniversari de la declaració d’independència. O pensar que el muntatge s’escau per desviar l’atenció d’un dinar de tota la classe política espanyola amb el ministre de Sanitat al capdavant no fent cas de les normes contra la covid-19. Val més no imaginar teories estranyes, perquè per construir relats de ficció ja hi són ells.

Però sí que cal evitar la temptació fàcil de centrar l’atenció en les forces del mal paral·leles i oblidar que hi ha un govern espanyol que hi conviu mirant cap a un altre costat amb indiferència còmplice. Cal evitar la temptació de resignar-se pensant que en el fons encara gràcies que governin els del PSOE i Podem perquè l’alternativa és pitjor. Passats uns quants mesos, resulta objectivament indiscutible que sota la presidència de Sánchez s’han detingut més independentistes que mai abans. Cal evitar la temptació de compadir el pobre Pedro admetent que no controla els baixos fons de l’Estat que comanda i que no és senzill canviar les inèrcies en tan poc temps. Cal evitar la temptació de pensar que l’executiu espanyol actual té voluntat de negociar perquè és mentida. De la mateixa manera que va fer seguidisme acrític amb l’aplicació del 155, el PSOE sap que pot anar passant dies sense proposar cap solució per a Catalunya perquè el risc d’intentar-ho és superior al que té no fer res.

Dues parts no negocien mai mentre a una de les dues no li cal. És el punt en què ens trobem ara, amb un independentisme sense estratègia per fer-se prou molest i esdevenir un problema davant el qual sigui millor asseure’s a parlar que no pas continuar trampejant mentre el deep state va fent la feina bruta. Pedro Sánchez és el mal menor que fa crònic el mal de sempre.