GUERRES GLOBALS

El conflicte obert a la zona sud del Caucas va pel camí de convertir-se en una de les guerres més sagnants iniciades aquest 2020. Un problema latent entre dos estats, Armènia i l’Azerbaidjan, ha acabat esclatant de la manera més crua i violenta. Fa poc més d’un mes que els combats es van iniciar, i la xifra de víctimes mortals no para de créixer. No es respecten les treves humanitàries, i l’ONU ja ha denunciat que s’han comès crims de guerra. L’Alt Karabakh és un una zona on viuen unes 150.000 persones, la majoria armènia, però dins del territori de l’Azerbaidjan. Les tensions s’han repetit durant dècades, fins al punt que una guerra a l’inici dels noranta va provocar la mort de gairebé 30.000 persones.

El 1994, es proclamava la República d’Artaj que no ha estat reconeguda internacionalment i que, a la pràctica, és un satèl·lit armeni. El president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ja ha anunciat que no aturarà l’ofensiva. L’exrepública soviètica s’ha armat de forma ingent durant els darrers anys, i el seu objectiu és controlar el territori que és dins de les seves fronteres. Tot i que des de Bakú es nega, hi ha un aliat principal que permet a Alíev actuar amb aquesta seguretat: la Turquia de Recep Tayyip Erdogan ha donat suport armamentístic a l’Azerbaidjan i també s’ha acabat de fixar a la zona sud del Caucas. En el seu objectiu d’expansió regional, Ankara no ha perdut mai de vista aquesta regió, encaixada entre els mars Negre i Caspi.

L’altra potència regional implicada és Rússia. De fet, els dos estats són dues exrepúbliques soviètiques, i Moscou es mira amb preocupació un conflicte que el pot acabar esquitxant. De fet, Rússia ja ha denunciat que uns 2.000 milicians provinents de Síria s’estan traslladant cap al sud del Caucas per donar suport sobre el terreny a l’exèrcit de l’Azerbaidjan. Del conflicte sirià en queden només les escorrialles, i els mercenaris s’han mogut cap a on hi ha més diners per guanyar. De fet, el president francès, Emmanuel Macron, en la batalla iniciada des de fa temps contra Erdogan, acusava Turquia d’enviar aquests combatents. De moment, Rússia es mostra en compàs d’espera i patrocina les treves que han acabat en paper mullat. Tres de les potències que han tingut més protagonisme en el conflicte sirià es tornen a trobar a l’Alt Karabakh: Turquia, donant suport i armament a l’Azerbaidjan; Rússia, actuant amb cautela, però sabent que té acords amb Armènia, i l’Iran –té frontera amb aquests territoris i ja ha rebut nombrosos projectils–, que, de moment, ha intentat fer de mediador entre els dos estats.

El conflicte, doncs, es pot convertir en una altra guerra global, amb el perill que suposa per a la regió i per a la població civil, molt castigada per l’ús d’armes prohibides. La història es repeteix.