EL TAUJANISME, L’ALTRA EPIDÈMIA

Els EUA pre­su­mei­xen de ser el para­digma de la democràcia, però ara es tro­ben que un can­di­dat a la pre­sidència es pro­clama gua­nya­dor abans que l’escru­tini sigui con­clo­ent, que els seus par­ti­da­ris es mani­fes­ten amb acti­tud amenaçadora donant trom­pa­des a les por­tes dels col·legis elec­to­rals perquè s’aturi el recompte del vot anti­ci­pat, que els és des­fa­vo­ra­ble, i que la mei­tat dels nord-ame­ri­cans no reco­neix a l’altra mei­tat el dret a gover­nar durant la pro­pera legis­la­tura. És a dir, com en una república bana­nera. Al cap i a la fi, aquesta mena de règims han estat sem­pre franquícies de la par­ti­cu­lar manera nord-ame­ri­cana d’expor­tar el seu con­cepte de lli­ber­tat. Però perquè tot això sigui pos­si­ble és indis­pen­sa­ble l’existència d’una àmplia massa de ciu­ta­dans nedant cofois en el tau­ja­nisme, en l’anal­fa­be­tisme cívic, en el blo­queig del rao­na­ment, en la vis­ce­ra­li­tat. I lla­vors un sim­ple gest, un sol llumí, els pot il·lumi­nar o fer escla­tar, segons con­vin­gui. I si algú es pensa que aquesta és una epidèmia que queda lluny, només ha de treure el cap per la fines­tra.