TREBALLAR GRATIS

Apartir del 7 de novembre, les dones catalanes treballem gratis. Si sou dones i no ho sabíeu, indigneu-vos. Si sou homes i tampoc ho sabíeu, indigneu-vos també. És un privilegi de gènere. Aquests cinquanta-cinc dies de sou que deixem de percebre fins al 31 de desembre corresponen al que coneixem com a bretxa salarial. Segons les últimes dades de l’estudi de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, aquesta diferència és del 23%, és a dir de 6.552 euros menys de mitjana respecte als homes.

Les causes de la bretxa salarial són diverses. Encara hi ha empreses que paguen un salari diferent pel mateix lloc de treball, segons si la persona empleada és un home o una dona. En aquest sentit, és una bona notícia el decret llei aprovat pel Consell de Ministres que obligarà les empreses a adaptar el seu registre salarial i que serà obligatori d’aquí a sis mesos.

L’altra gran causa és la maternitat, la criança i el pes de la dona en la conciliació familiar. Les dones assoleixen el seu màxim salarial entre els 35 i els 44 anys, mentre que els homes ho fan a partir dels 55. Aquest decalatge no fa res més que augmentar la bretxa al llarg de la vida laboral i té conseqüències a llarg termini, com en els anys de cotització o en les pensions per jubilació. El 96% de les jornades parcials per a la cura dels fills són sol·licitades per dones, com el 92% de les excedències. Set de cada deu contractes a temps parcials, els fan les dones. De fet, un estudi recent del Banc d’Espanya (juliol 2020) indicava que deu anys després d’haver tingut fills, el sou de les dones era un 28% més baix que abans de tenir-los.

Les dones també són víctimes del sòl enganxós (el 50% de les dones cobren menys de 18.800 euros, mentre que només el 25% dels homes cobren menys de 17.700 euros), per feines normalment feminitzades i menys remunerades: administratives, serveis de restauració, venda i cura. I també es troben perjudicades pel sostre de vidre (només el 21% dels llocs de les grans empreses són ocupats per dones).

La responsabilitat per canviar aquesta tendència és col·lectiva. La dona encara carrega el pes de cuidar la família i d’ocupar-se de la major part de les tasques domèstiques (el 40% de dones hi dedica almenys una hora diària al davant del 28% dels homes). Només assenyalar el greuge, analitzar-lo i, en conseqüència, emprendre polítiques correctores permetrà una societat més justa i igualitària, en què ser dona no comporti aquesta penalització.