LA MORT D’UN FIDEL SERVIDOR

Molt pro­ba­ble­ment, el nom de Críspulo Moracho els resul­tarà des­co­ne­gut. De fet, es tracta d’un per­so­natge obli­dat, i si no hagués estat per la seva “impli­cació” en els fets del 6 d’octu­bre del 1934 i pel seu destí fatal després del cop d’estat del 18 de juliol del 1936, molt pro­ba­ble­ment no hau­ria gene­rat ni una sim­ple res­se­nya i encara menys un lli­bre. Però aquell dia va can­viar de dalt a baix la seva vida. I no pas perquè se sumés a la revolta encapçalada per Lluís Com­panys, sinó més aviat al con­trari. Moracho, que era un coro­nel des­ta­cat a Bar­ce­lona, va ser esco­llit per Fre­de­ric Esco­fet i Enric Pérez Farràs per defen­sar-los en el con­sell de guerra que van haver d’afron­tar com a màxims coman­da­ments dels Mos­sos d’Esqua­dra en la revolta. Fa poc s’ha publi­cat una bio­gra­fia d’aquest coro­nel, escrita pel peri­o­dista navarrès Fermín Pérez-Nie­vas i edi­tada per l’Ajun­ta­ment de Tudela. En el lli­bre apa­rei­xen algu­nes infor­ma­ci­ons sor­pre­nents. Entre altres docu­ments, l’autor dona a conèixer una carta de Moracho, escrita poques set­ma­nes abans de la revolta, en què sol·licita el tras­llat de Bar­ce­lona perquè se sent “asfi­xiat per l’ambi­ent infame”. El coro­nel es queixa pel “curs del procés català en els dar­rers qua­tre mesos”, es plany que el seu fill pogués ser “estran­ger a la seva pàtria o repu­diat pel delicte de no haver nas­cut a Cata­lu­nya” i denun­cia “el repudi a tot el que sigui espa­nyol”.

Mal­grat aquest pen­sa­ment, Moracho va haver de defen­sar aquells a qui la premsa espa­nyola asse­nya­lava com a “traïdors de la pàtria”. I aque­lla comesa li va can­viar la vida. A par­tir d’ales­ho­res, va ser mar­gi­nat pel govern con­ser­va­dor i espe­ci­al­ment pel minis­tre de la Guerra i líder de la CEDA, José Maria Gil Robles, a qui acu­sava dels “tre­balls d’inqui­sició [...] sobre la meva con­ducta pri­vada”. A banda d’això, el coro­nel va rebre ame­na­ces de mort i va ser objecte de tres atemp­tats. El dar­rer el va patir el 2 de juliol del 1936, quan li van llançar dues bom­bes de mà men­tre sor­tia del Casino Mili­tar en com­pa­nyia del seu fill. Moracho va voler pro­te­gir la família d’aquell ambi­ent hos­til i va dema­nar permís per mar­xar a Tudela, d’on era natu­ral, però es va veure sorprès pel cop d’estat i va ser afu­se­llat per ordre del gene­ral Caba­ne­llas, el cap dels solle­vats a Sara­gossa. Un final tràgic per a un home que va ser­vir fidel­ment la seva pàtria, tot i que, para­do­xal­ment, va morir afu­se­llat per aquells que deien que com­par­tien el seu ide­ari.