LA MORT D’UN FIDEL SERVIDOR

Molt probablement, el nom de Críspulo Moracho els resultarà desconegut. De fet, es tracta d’un personatge oblidat, i si no hagués estat per la seva “implicació” en els fets del 6 d’octubre del 1934 i pel seu destí fatal després del cop d’estat del 18 de juliol del 1936, molt probablement no hauria generat ni una simple ressenya i encara menys un llibre. Però aquell dia va canviar de dalt a baix la seva vida. I no pas perquè se sumés a la revolta encapçalada per Lluís Companys, sinó més aviat al contrari. Moracho, que era un coronel destacat a Barcelona, va ser escollit per Frederic Escofet i Enric Pérez Farràs per defensar-los en el consell de guerra que van haver d’afrontar com a màxims comandaments dels Mossos d’Esquadra en la revolta. Fa poc s’ha publicat una biografia d’aquest coronel, escrita pel periodista navarrès Fermín Pérez-Nievas i editada per l’Ajuntament de Tudela. En el llibre apareixen algunes informacions sorprenents. Entre altres documents, l’autor dona a conèixer una carta de Moracho, escrita poques setmanes abans de la revolta, en què sol·licita el trasllat de Barcelona perquè se sent “asfixiat per l’ambient infame”. El coronel es queixa pel “curs del procés català en els darrers quatre mesos”, es plany que el seu fill pogués ser “estranger a la seva pàtria o repudiat pel delicte de no haver nascut a Catalunya” i denuncia “el repudi a tot el que sigui espanyol”.

Malgrat aquest pensament, Moracho va haver de defensar aquells a qui la premsa espanyola assenyalava com a “traïdors de la pàtria”. I aquella comesa li va canviar la vida. A partir d’aleshores, va ser marginat pel govern conservador i especialment pel ministre de la Guerra i líder de la CEDA, José Maria Gil Robles, a qui acusava dels “treballs d’inquisició [...] sobre la meva conducta privada”. A banda d’això, el coronel va rebre amenaces de mort i va ser objecte de tres atemptats. El darrer el va patir el 2 de juliol del 1936, quan li van llançar dues bombes de mà mentre sortia del Casino Militar en companyia del seu fill. Moracho va voler protegir la família d’aquell ambient hostil i va demanar permís per marxar a Tudela, d’on era natural, però es va veure sorprès pel cop d’estat i va ser afusellat per ordre del general Cabanellas, el cap dels sollevats a Saragossa. Un final tràgic per a un home que va servir fidelment la seva pàtria, tot i que, paradoxalment, va morir afusellat per aquells que deien que compartien el seu ideari.