Opinió

Tribuna republicana

EL MÓN ÉS VOSTRE

El món va malament perquè és el resultat del govern de les masculinitats tòxiques
Ens cal vacuna per a la covid-19, però ens cal medicina per a l’ànima

Aques­tes set­ma­nes de res­tric­ci­ons, pors i massa pati­ment en mol­tes per­so­nes, autònoms, empre­sa­ris i famílies, l’OMS ha deci­dit fer un pas i apel·lar al fet que la cul­tura hau­ria de ser con­si­de­rada medi­cina. Si el con­cepte de salut ha d’estar vin­cu­lat “a l’estat glo­bal de benes­tar, psi­cològic, biològic i social”, queda clar que les mesu­res pre­ven­ti­ves con­tra la pandèmia hau­rien de par­tir d’aquesta visió, i per tant posar a l’abast de la ciu­ta­da­nia l’accés a la cul­tura, com a mesura sanitària.

Dit d’una altra manera, no és rao­na­ble que es man­tin­guin oberts museus i bibli­o­te­ques i, en canvi, les sales de tea­tre i cinema, que havien fet exem­ple de grans mesu­res sanitàries i que ens han permès els dar­rers mesos sen­tir l’eixam­plada d’espe­rit de la cre­ació escènica, no puguin seguir en marxa en hora­ris con­vin­guts.

Fa uns dies vaig poder gau­dir d’una pas­se­jada a l’Espai Tra­fal­gar a Bar­ce­lona, amb una esplèndida expo­sició de Banksy, plena d’art de car­rer, lli­ber­tat, denúncia... salut. Aque­lla dis­sidència és la que segu­ra­ment coin­ci­deix amb una pulsió com­par­tida per molts de nosal­tres.

Ha de ser difícil equi­li­brar mesu­res, i s’estan fent esforços ingents per molts res­pon­sa­bles de govern, però la salut de les per­so­nes depèn molt de la cul­tura viva i l’experiència de fugida cre­a­tiva que ens ofe­reix. Ens cal vacuna per a la covid-19, però ens cal medi­cina per a l’ànima. Els països que han con­tin­gut la pandèmia, casu­al­ment o no lide­rats per dones, no han tocat la cul­tura, i se n’han sor­tit molt millor.

L’escrip­tora giro­nina i femi­nista Aurora Ber­trana deia: “El pri­mer que s’ha de fer amb la vida és viure-la.” Una dona massa igno­rada en el nos­tre pano­rama cul­tu­ral, ini­ci­al­ment rei­vin­di­cada per M. Aurèlia Cap­many i M. Antònia Oli­ver, aquesta giro­nina, lliure i viat­gera, que va esti­mar la paraula, ens va ofe­rir aquells viat­ges rei­vin­di­ca­tius sobre el vot a la dona, el divorci, i con­tra l’opressió dels dog­ma­tis­mes, i ens va dei­xar un lle­gat ines­go­ta­ble de com­promís femi­nista: “El món és vos­tre, només us cal volun­tat per con­que­rir-lo.”

Tal com va el món, la nova incor­po­ració d’una pri­mera vice­pre­si­denta, Kamala Har­ris, als EUA, llui­ta­dora i model de dona femi­nista, molt allu­nyat de Hillary Clin­ton, és un mirall d’espe­rança. És la llum que entra per l’esquerda, com deia la cançó del gran Leo­nard Cohen. Aquesta llui­ta­dora, una dona que arriba al poder amb aquesta càrrega de com­promís comu­ni­tari, i de lluita per la igual­tat efec­tiva entre homes i dones, impregna d’espe­rança un món orfe de llum. L’era fosca de Trump, Bol­so­naro, Putin, Maduro i Jin­ping és un crit a la reacció i al com­promís. Molts homes estan tre­ba­llant per models de mas­cu­li­ni­tat reno­vada a través de les dones com­pro­me­ses. Fa poc en una con­ferència de l’antropòleg basc Rit­xar Bacete, líder en les línies de recerca sobre l’impacte del sexisme en l’àmbit de les orga­nit­za­ci­ons i el món, va expo­sar que la covid accen­tu­ava la dis­cri­mi­nació, la violència mas­clista i l’absen­tisme labo­ral en dones, però posava en evidència aquesta visió tan dife­rent de la gover­nança en femení com una gestió efi­ci­ent. També aler­tava dels este­re­o­tips mas­clis­tes en alguns joves i nens.

El món va mala­ment perquè és el resul­tat del govern de les mas­cu­li­ni­tats tòxiques, algu­nes molt ben camu­fla­des de pro­gres­sia, durant la història de la nos­tra civi­lit­zació. I aques­tes mas­cu­li­ni­tats tòxiques es mani­fes­ten en el petit Ajun­ta­ment gover­nat a cop de decret sense cap dona en el ple, o en els con­sells de direcció sense cap noció d’equi­tat, on s’imposa la visió que els homes, com que han manat sem­pre, en saben més. El lli­bre de la Jenn Díaz Dona i poder exposa alguns rep­tes pen­dents per als par­tits polítics. El lide­ratge en femení ante­posa l’interès gene­ral i la inte­gri­tat.

Con­cepción Cam­pos, una secretària muni­ci­pal gallega, està lide­rant un cor­rent de dones com­pro­me­ses amb el lide­ratge públic i les polítiques d’inte­gri­tat, i té les coses molt clares. No ens ho posa­ran fàcil, però el camí de la inte­gri­tat i el bon govern ha de depen­dre de l’equi­tat efec­tiva. La rege­ne­ració democràtica i la bona gestió de les cri­sis depe­nen del fet que siguem capaços de donar espai i lloc a les dones, i que aques­tes quan manen no obli­din el seu com­promís femi­nista i confiïn en les noves for­mes de poder.

Com a res­posta, a Cata­lu­nya tenim el lobby 50/50, lide­rat per Anna Mer­ca­der, que aposta pel lide­ratge com­par­tit. O tan­tes dones direc­ti­ves com l’Anna Gener, que ha fet de la gover­nança i la cul­tura una única via de gestió, i que estan demos­trant que en el sec­tor pri­vat també hi ha llui­ta­do­res. I tan­tes i tan­tes dones que hi són i exis­tei­xen en el silenci de les fei­nes menys reco­ne­gu­des, i sos­te­nen la quo­ti­di­a­ni­tat, els ser­veis públics, i edu­quen filles llui­ta­do­res i fills que res­pec­tin.

El món que vindrà, no el podem muti­lar sense cre­ació i paraula. I el can­vi­a­rem homes i dones ple­gats.

Cul­tura té nom de dona i la fan homes i dones. I ens abraça com una ger­mana incon­di­ci­o­nal si la dei­xem res­pi­rar. La cul­tura i la paraula són el nos­tre oxi­gen.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.