Tribuna republicana
EL MÓN ÉS VOSTRE
Aquestes setmanes de restriccions, pors i massa patiment en moltes persones, autònoms, empresaris i famílies, l’OMS ha decidit fer un pas i apel·lar al fet que la cultura hauria de ser considerada medicina. Si el concepte de salut ha d’estar vinculat “a l’estat global de benestar, psicològic, biològic i social”, queda clar que les mesures preventives contra la pandèmia haurien de partir d’aquesta visió, i per tant posar a l’abast de la ciutadania l’accés a la cultura, com a mesura sanitària.
Dit d’una altra manera, no és raonable que es mantinguin oberts museus i biblioteques i, en canvi, les sales de teatre i cinema, que havien fet exemple de grans mesures sanitàries i que ens han permès els darrers mesos sentir l’eixamplada d’esperit de la creació escènica, no puguin seguir en marxa en horaris convinguts.
Fa uns dies vaig poder gaudir d’una passejada a l’Espai Trafalgar a Barcelona, amb una esplèndida exposició de Banksy, plena d’art de carrer, llibertat, denúncia... salut. Aquella dissidència és la que segurament coincideix amb una pulsió compartida per molts de nosaltres.
Ha de ser difícil equilibrar mesures, i s’estan fent esforços ingents per molts responsables de govern, però la salut de les persones depèn molt de la cultura viva i l’experiència de fugida creativa que ens ofereix. Ens cal vacuna per a la covid-19, però ens cal medicina per a l’ànima. Els països que han contingut la pandèmia, casualment o no liderats per dones, no han tocat la cultura, i se n’han sortit molt millor.
L’escriptora gironina i feminista Aurora Bertrana deia: “El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la.” Una dona massa ignorada en el nostre panorama cultural, inicialment reivindicada per M. Aurèlia Capmany i M. Antònia Oliver, aquesta gironina, lliure i viatgera, que va estimar la paraula, ens va oferir aquells viatges reivindicatius sobre el vot a la dona, el divorci, i contra l’opressió dels dogmatismes, i ens va deixar un llegat inesgotable de compromís feminista: “El món és vostre, només us cal voluntat per conquerir-lo.”
Tal com va el món, la nova incorporació d’una primera vicepresidenta, Kamala Harris, als EUA, lluitadora i model de dona feminista, molt allunyat de Hillary Clinton, és un mirall d’esperança. És la llum que entra per l’esquerda, com deia la cançó del gran Leonard Cohen. Aquesta lluitadora, una dona que arriba al poder amb aquesta càrrega de compromís comunitari, i de lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones, impregna d’esperança un món orfe de llum. L’era fosca de Trump, Bolsonaro, Putin, Maduro i Jinping és un crit a la reacció i al compromís. Molts homes estan treballant per models de masculinitat renovada a través de les dones compromeses. Fa poc en una conferència de l’antropòleg basc Ritxar Bacete, líder en les línies de recerca sobre l’impacte del sexisme en l’àmbit de les organitzacions i el món, va exposar que la covid accentuava la discriminació, la violència masclista i l’absentisme laboral en dones, però posava en evidència aquesta visió tan diferent de la governança en femení com una gestió eficient. També alertava dels estereotips masclistes en alguns joves i nens.
El món va malament perquè és el resultat del govern de les masculinitats tòxiques, algunes molt ben camuflades de progressia, durant la història de la nostra civilització. I aquestes masculinitats tòxiques es manifesten en el petit Ajuntament governat a cop de decret sense cap dona en el ple, o en els consells de direcció sense cap noció d’equitat, on s’imposa la visió que els homes, com que han manat sempre, en saben més. El llibre de la Jenn Díaz Dona i poder exposa alguns reptes pendents per als partits polítics. El lideratge en femení anteposa l’interès general i la integritat.
Concepción Campos, una secretària municipal gallega, està liderant un corrent de dones compromeses amb el lideratge públic i les polítiques d’integritat, i té les coses molt clares. No ens ho posaran fàcil, però el camí de la integritat i el bon govern ha de dependre de l’equitat efectiva. La regeneració democràtica i la bona gestió de les crisis depenen del fet que siguem capaços de donar espai i lloc a les dones, i que aquestes quan manen no oblidin el seu compromís feminista i confiïn en les noves formes de poder.
Com a resposta, a Catalunya tenim el lobby 50/50, liderat per Anna Mercader, que aposta pel lideratge compartit. O tantes dones directives com l’Anna Gener, que ha fet de la governança i la cultura una única via de gestió, i que estan demostrant que en el sector privat també hi ha lluitadores. I tantes i tantes dones que hi són i existeixen en el silenci de les feines menys reconegudes, i sostenen la quotidianitat, els serveis públics, i eduquen filles lluitadores i fills que respectin.
El món que vindrà, no el podem mutilar sense creació i paraula. I el canviarem homes i dones plegats.
Cultura té nom de dona i la fan homes i dones. I ens abraça com una germana incondicional si la deixem respirar. La cultura i la paraula són el nostre oxigen.
