REGAL DE CAMPANYA

Quan falten només sis mesos per a unes eleccions que es presenten crucials a Escòcia, els independentistes han rebut un inesperat regal de campanya. El primer ministre britànic, Boris Johnson, assegurava que el retorn que es va fer de l’autonomia escocesa sota el mandat de Tony Blair ha estat “un desastre”. Johnson feia aquestes declaracions davant d’un grup de diputats tories del nord d’Anglaterra –una regió molt castigada econòmicament des de fa dècades i una de les zones del país que més pateix els estralls de la pandèmia– que li demanaven més inversions. Ciutats com Liverpool, Leeds, York i Manchester estant patint els efectes devastadors del virus, i Johnson buscava la complicitat dels polítics recorrent a la carta del nacionalisme. Fent gala del seu estil directe, de parlar pel broc gros, i com si fos un hereu de Donald Trump, les seves paraules no van trigar gaire a ser filtrades i publicades pel diari The Sun.

Un error de càlcul greu del premier. Primerament, perquè la gestió que està fent el govern de Downing Street de la pandèmia és erràtica i poc eficaç. De fet, Johnson –que està aïllat per contacte directe amb un positiu de coronavirus– també (com Trump) va arribar a minimitzar la importància del virus. A més, es dona la circumstància que la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, i el seu govern de l’SNP tenen una gran aprovació popular per com estan encarant la crisi sanitària. En aquests moments, el suport a la independència registra xifres de rècord que arribarien a un 58%. En el referèndum que es va celebrar el setembre del 2014, l’opció de continuar pertanyent al Regne Unit es va imposar per deu punts d’avantatge. La campanya que es va engegar des de Londres per convèncer els més indecisos va acabar donant els seus fruits. Diverses personalitats demanaven als escocesos que es quedessin, i ho van aconseguir. Ara, les circumstàncies han canviat. Escòcia va votar no a sortir de la Unió Europea, el Brexit és una realitat i d’aquí a pocs mesos ja hauria de ser totalment efectiu. A més, s’hi suma l’arribada de Johnson –artífex de la marxa del Regne Unit– i un deteriorament de les relacions amb Brussel·les.

Una suposada victòria dels independentistes escocesos en les eleccions del mes de maig tornaria a posar sobre la taula l’opció d’un segon referèndum, i ara amb les enquestes a favor. El primer ministre ja ha expressat la seva negativa que es torni a fer aquesta consulta. En els mesos que falten fins als comicis al parlament autònom de Holyrood, es veurà si el Regne Unit opta per la via del diàleg i el fair play –com havia passat fins ara– o s’aposta pel camí de Johnson, que no és cap altre que el de l’enfrontament i la negació. Amb un Brexit imminent i ja fora de la Unió Europea, Escòcia té al davant un escenari incert.